|
Gaspar de Borja y VelascoGaspar de Borja y Velasco (Villalpando, Zamora, 26 de juny de 1580 - Madrid, 28 de desembre de 1645) va ser un religiós espanyol que va ocupar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics.[1] Fill del sisè duc de Gandia, Francesc Tomàs de Borja i de Juana Enríquez de Velasco. Era besnet de sant Francesc de Borja i cosí del duc de Lerma.[1] Va ser un dels dos germans del setè duc de Gandia Carles de Borja que va ser enviat a l'església; el segon, Baltasar, va ser bisbe de Mallorca.[2] Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares i va ser col·legial del Colegio Mayor de San Ildefonso. De ben jove ja va ser nomeat canonge i ardiaca de Conca i, més tard, ardiaca de la catedral de Toledo.[1] Va ser creat cardenal de Santa Susanna per Pau V el 1611. Des d'ençà va residir habitualment a Roma, cinc anys després assumia el títol de la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, vinculat als prelats espanyols tradicionalment.[2] En llur carrera eclesiàstica també va ser bisbe d'Albano (1630), arquebisbe de Sevilla (1632) ad commendam i arquebisbe de Toledo (1645) en propietat, si bé va ocupar-lo efímerament.[2] D'altra banda, va ocupar diversos polítics: virrei de Nàpols (1620), conseller d'Estat (1623); va ser ambaixador d'Espanya a Roma entre 1616 i 1619, posteriorment ho fou de nou entre 1631 i 1645.[1] A Roma va ser participant dels conclaves de Gregori XV i Urbà VIII. Va protagonitzar un enfrontament amb Urbà VIII acusant-lo d'omissió de les seves funcions, per poc zel religiós arran de la invasió d'Alemanya per part del rei protestant de Suècia, ofenent profundament al papa.[2] Gaspar de Borja hagué de retirar-se de Roma després de la promulgació de la butlla «borgiana», que obligava als bisbes a residir a llurs diòcesis, redactada especialment per a Gaspar.[3] En tornar a la península, passà a presidir el Consell Reial, després el Consell d'Aragó i, finalment, el d'Itàlia.[1] El 1643 va ser proposat a arquebisbe de Toledo, però Urbà VIII s'hi negà, i Gaspar no pogué accedir a l'arquebisbat fins al 1645 durant el ponfiticat d'Innocenci X. Gaspar de Borja va morir el 28 de desembre de 1645, i va ser enterrat en un nínxol senzill de la Capella de Santiago de la catedral de Toledo.[1] Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar de Borja y Velasco
Information related to Gaspar de Borja y Velasco |
