|
Getxo
Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc. Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Té 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització. HistòriaSembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle xi, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església. La primera documentació de població a Getxo és de 1390 segons consta en la Crónica de siete casas de Vizcaya y Castilla de Lope García de Salazar, i en 1515 era d'unes 20 fogatges, al voltat de l'església.[2] Durant la Guerra de Bàndols els seus habitants es van alinear amb els Oñatins.[3] El territori es conformava en bens territorials i bens senyorials, i cap al segle xvi la població es forma en dos nuclis, un de pescadors de litoral a Algorta, i un altre en l'interior en la zona de Santa Maria, dedicat al blat i la poma en una zona limitada, que fins a la canalització del Gobela en el segle xvii no va poder créixer.[4] La família Guecho-Mariartu es va convertir en la dominadora del territori i disposava del monopoli dels molins.[5] Al segle XVII es va introduir el blat de moro, que va tenir molt èxit en la zona de la Fadura al voltant del Gobela i el Larrañazubi,[6] i al final del segle XIX ja era el conreu principal. En 1558 s'havia conclòs el condicionament del Gobela i la construcció del port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim,[7] i un cop Bilbao va aconseguir el control del comerç a gran escala enfront de Portugalete, Getxo va reivindicar la jurisdicció sobre els arenals i la ria, que aconseguí en 1585.[8] El Port Vell es va construir cap al segle xviii, i amb ell, el poble d'Algorta. Al segle xix, Espanya va dur a terme la desamortització de les esglésies i les terres públiques, i com a conseqüència es van vendre els arenals comunals i es va crear l'Areeta. En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[9] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.[10] Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.[11] Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas[12] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga. Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,[13] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[14] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.[15] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893[16] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle xix, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.[17] DemografiaTenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009. Distribució per barris
Evolució demogràfica
Barris de Getxo
Eleccions 2019[18]
Alcaldes de Getxo
PersonatgesPolítics:
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Getxo
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
