Tipus gabinet Govern de Catalunya Reemplaça Govern de Catalunya 2021-2024 Creació 12 agost 2024 Format per
Sònia Hernández Almodóvar ,
conseller de Cultura (2024–) Esther Niubó Cidoncha ,
conseller d'Educació i Formació Professional (2024–) Francesc Xavier Vila i Blanche ,
conseller de Política Lingüística (2024–) Òscar Ordeig i Molist ,
conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2024–) Berni Álvarez ,
conseller d'Esports (2024–) Jaume Buch Vallverdú ,
conseller d'Unió Europea i d'Acció Exterior (2024–) Núria Montserrat Pulido ,
conseller de Recerca i Universitats (2024–) Olga Pané i Mena ,
conseller de Salut (2024–) Ramon Espadaler i Parcerisas ,
conseller de Justícia (2024–) Eva María Menor Cantador ,
conseller d'Igualtat i Feminisme (2024–) Alícia Romero Llano ,
conseller d'Economia i Finances (2024–) Albert Dalmau Miranda ,
conseller de la Presidència (2024–) Miquel Sàmper i Rodríguez ,
conseller d'Empresa i Treball (2024–) Núria Parlon i Gil ,
conseller d'Interior (2024–) Mónica Martínez Bravo ,
conseller de Drets Socials (2024–) Sílvia Paneque i Sureda ,
conseller de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (2024–) Salvador Illa i Roca ,
president de la Generalitat de Catalunya (2024–)
El Govern de Catalunya de 2024 està presidit des del 12 d'agost de 2024 per Salvador Illa en el marc de la quinzena legislatura situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià.[ 1]
El Partit dels Socialistes de Catalunya va formar govern en solitari després de la investidura del President Illa amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns .
El President Illa va renunciar a negociar pressupostos per a 2024 per centrar-se en els de 2025 i prorrogar els pressupostos del 2023, negociant cada decrets necessari per complementar-los,[ 2] 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya .[ 3]
Entre els compromisos assumits pel PSC amb ERC en l'acord d'investidura, el govern va tirar endavant la llei de l'amiant, l'estatut de municipis rurals i la llei de memòria democràtica, que van posar en marxa el govern de Pere Aragonès la legislatura anterior .[ 4]
El govern va rebutjar el traspàs del control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, competència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el govern de Pere Aragonès va acordar per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions .[ 5]
El gener de 2025 ERC es va negar a negociar els pressupostos de 2025 davant l'incompliment dels acords d'investidura per part del Govern.[ 2]
Conselleries
Composició inicial del Govern.[ 6]
↑ Pagès , Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú" ». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].↑ 2,0 2,1 Lasalas , Marta. «El PSC sobre el rebuig d'ERC a negociar els pressupostos si no es compleixen els acords: "No hi ha pla B" ». El Nacional, 20-01-2025. [Consulta: 20 gener 2025].↑ Esteve , Mireia; Alcobendas , Martina. «Salvador Illa promet 50.000 pisos per lligar ERC i els comuns ». Ara, 08-10-2024. [Consulta: 9 octubre 2024].↑ «El govern de Salvador Illa assumeix la llei de memòria democràtica de l'executiu d'Aragonès ». Ara, 05-12-2024. [Consulta: 14 desembre 2024]. ↑ RS , Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu ». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].↑ 324cat . «Tots els noms del govern d'Illa: qui és qui en el nou executiu », 11-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
