|
Salvador Illa i RocaSalvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 8 d'agost de 2024[1] i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Fou ministre de Sanitat d'Espanya del 13 de gener del 2020 al 26 de gener del 2021,[2] durant el segon govern de Pedro Sánchez. Abandonà el càrrec per concórrer com a candidat del PSC a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, eleccions que va guanyar en nombre de vots però on no va poder formar govern. A la catorzena legislatura (2021-2024), va ser el cap de l'oposició al govern català.[3] El març del 2024 es confirmà com a cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024,[4] que tornà a guanyar el seu partit. BiografiaNascut el 5 de maig de 1966 a la Roca del Vallès,[5][6] al Vallès Oriental. És fill de Josep Illa, treballador de la fàbrica Tèxtils i Brodats del municipi i Maria Roca, mestressa de casa i que posseïa un taller tèxtil. A més, té dos germans, Ramon i Josep Maria, tots dos menors que ell.[7] Va estudiar la primària a l'Escola Pia de Granollers.[8] Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Té un Màster en administració d'empreses de l'IESE,[9] i ha impartit l'assignatura d'Introducció a l'Economia al primer curs del Grau en Gestió de la Comunicació Global a la Universitat Ramon Llull, com a professor associat.[10] Va fer el servei militar, graduant-se com a alferes en una companyia de la Caserna del Bruc.[11] Posteriorment va entrar a treballar al departament comercial d'una empresa de plàstics de Cardedeu, on romandria uns cinc anys.[11] Política municipal i autonòmicaVa esdevenir regidor de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 1987, sent nomenat regidor de cultura.[12] Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1995,[13] quan Romà Planas li va demanar anar de segon a la llista municipal. Mesos després, Planas moriria d'un aneurisme i Salvador Illa esdevindria alcalde de la Roca,[14] amb una forta oposició, al seu programa, i durant el seu primer mandat es construiria el centre comercial La Roca Village.[11] Desallotjat de l'alcaldia mitjançant una moció de censura al febrer de 1999 que va haver de convocar després que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) l'obligués a convocar el ple de la moció de censura i haver quedat sense sou per decisió del Ple,[15] va recuperar l'alcaldia després de les eleccions municipals de juny del mateix any, en què la llista que va encapçalar va obtenir una majoria absoluta.[14] El mateix any també va esdevenir primer secretari de la Federació del Vallès Oriental del PSC. A les eleccions municipals de 2003 va revalidar l'alcaldia, aquesta vegada amb majoria simple.[16] Va renunciar a l'alcaldia el setembre de 2005, en ser nomenat director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, durant el govern tripartit de Pasqual Maragall i Mira càrrec que mantindria fins al 2009 amb José Montilla i Aguilera.[17][18] Durant aquest període va fer seguiment de la construcció de diversos jutjats i centres penitenciaris, entre els quals hi havia les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.[11] El 2009 va passar breument pel sector privat, sent durant nou mesos director general de la productora audiovisual Cromosoma, coneguda per ser la responsable de la sèrie Les Tres Bessones i del documental Bicicleta, cullera, poma.[8] Entre 2010 i 2011 fou director de l'Àrea de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona i coordinador del Grup Municipal Socialista al Ple municipal entre 2011 i 2016.[19] Va esdevenir cap de gabinet de Jaume Collboni quan aquest va guanyar les primàries a l'alcaldia de Barcelona el 2014.[11] Amb la incorporació de PSC al govern de Barcelona després del pacte amb Barcelona en Comú, el 2016 va ser nomenat gerent d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona,[20] ocupant el càrrec fins que el novembre de 2017 Barcelona en Comú va trencar el pacte de govern amb el PSC en novembre de 2017[21] donat el suport dels socialistes a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 i la destitució del President de la Generalitat. Secretari d'organització del PSCEn el XIII congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el novembre de 2016, Miquel Iceta el va seleccionar com a Secretari d'organització del partit.[22]  Després de la declaració d'Independència de Catalunya va ser un polític dels quadres del PSC assistent el 8 d'octubre del 2017 a la manifestació antindependentista a Barcelona «Prou! Recuperem el seny» organitzada per l'entitat Societat Civil Catalana.[23][24] i es va mostrar favorable a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978 que va fer el govern popular de Mariano Rajoy.[25]
Va treballar en la negociació amb Junts per Catalunya l'estiu del 2019 relativa a l'acord que va permetre governar el PSC a la Diputació de Barcelona.[26] Intervingué igualment en la negociació per a la formació d'un govern municipal de coalició entre Barcelona en Comú i PSC a l'Ajuntament de Barcelona.[27] També va formar part, juntament amb Adriana Lastra i José Luis Ábalos, de l'equip negociador del PSOE que va arribar a l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a l'abstenció del grup parlamentari corresponent a aquest últim partit a la investidura de Pedro Sánchez al gener del 2020.[28] Ministre de Sanitat El 10 de gener de 2020 Pedro Sánchez va anunciar que Illa seria nomenat ministre de Sanitat, substituint María Luisa Carcedo a la cartera dedicada a la promoció de la salut i l'assistència sanitària. Va assumir el 13 de gener de 2020, poques setmanes abans que esclatés la pandèmia de COVID-19. Va gestionar el primer estat d'alarma, la compra de vacunes i el pla de vacunació, així com la relació amb les comunitats autònomes pel que fa a la gestió de les onades posteriors. El març de 2024 Vox es va querellar amb Illa per la seva gestió de ministre en la pandèmia acusant-lo de de prevaricació, malversació de fons, tràfic d'influències i frau a les adjudicacions concedides pel seu ministeri.[29] El 30 de desembre de 2020 va ser designat pel Consell Nacional del PSC com a cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[30] i el 26 de gener de 2021 va deixar el càrrec de ministre de Sanitat per a centrar-se en la seva candidatura a President de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i va ser substituït per Carolina Darias,[2] qui al seu torn va deixar el ministeri d'Administració Territorial, vacant que va ocupar Miquel Iceta. Cap de l'oposicióA la finals de desembre de 2020, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va anunciar que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, feia un pas enrere i no seria el candidat socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021; en el seu lloc, el candidat seria el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa. En les eleccions, que van tenir lloc el 14 de febrer de 2021 el PSC va aconseguir ser el partit més votat amb 651.627 vots i 33 escons,[31] però no va poder formar govern, esdevenint cap de l'oposició. Com a cap de l'Oposició, Illa va afirmar que treballaria pels “acords i les polítiques que necessita Catalunya per impulsar la reactivació econòmica, la creació d'ocupació i la reconstrucció social del país".[20] El gener de 2024 va ser nomenat Primer Secretari Electe del PSC en el procés de primàries del partit, fet que el va convertir en el candidat del seu partit a President de la Generalitat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.[32] El XV congrés del PSC, celebrat a Barcelona el març de 2024 va ratificar-lo com a primer secretari del partit amb un 98% de vots a favor.[33] Les eleccions al Parlament donaren la victòria en escons i en vots al PSC amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit. Les forces polítiques independentistes van patir una gran desfeta electoral i van perdre la majoria absoluta que gaudien des de les eleccions del 2015.[34] El 30 de juliol va arribar a un acord de governabilitat amb Comuns Sumar[35] i el 2 d'agost la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya també va aprovar un acord, assegurant la investidura d'Illa.[36] President de la Generalitat El 8 d'agost de 2024 fou investit 133è President de la Generalitat de Catalunya[1] per a la Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya amb seixanta-vuit vots a favor (Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Comuns Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)) i seixanta-sis en contra (Junts, Partit Popular (PP), VOX, Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Aliança Catalana), per l'absència del President Carles Puigdemont.[37] Va formar un govern situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià el 12 d'agost de 2024[38] i va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.[39] Vida privadaEn l'àmbit personal, li agrada llegir assaig i sortir a córrer. S'ha casat dues vegades, té una filla.[11] ReconeixementsEl 2021 va rebre la Gran Creu del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III.[40] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Illa i Roca  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Salvador Illa i Roca
|
|||||||||||||||||||
.png)
.svg){kind=small}
