Gustav Mie

Gustav Adolf Feodor Wilhelm Ludwig Mie
Biografia
Naixement	29 setembre 1868 Rostock (Alemanya)
Mort	13 febrer 1957 (88 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Residència	Alemanya
Nacionalitat	Alemanya
Religió	protestant
Formació	Universitat de Rostock Universitat de Heidelberg Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Zum Fundamentalsatz über die Existenz von Integralen partieller Differentialgleichungen (en)  (1892 )
Director de tesi	Leo Königsberger
Es coneix per	Difusió de Mie
Activitat
Camp de treball	Física, física teòrica i física experimental
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia
Ocupació	Física
Organització	Universitat de Greifswald Universitat de Halle-Wittenberg Universitat de Freiburg
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 617]
Premis
(1943)  Medalla Goethe d'Art i Ciència (1920)  Premi Ackermann-Teubner

Gustav Adolf Feodor Wilhelm Ludwig Mie (Rostock, 29 de setembre de 1869 – Freiburg im Breisgau, 13 de febrer de 1957) va ser un físic alemany. Durant els seus anys a Greifswald, Mie treballà en la configuració de la dispersió de l'ona electromagnètica per una esfera dielèctrica homogènia, que va publicar l'any 1908 sota el títol “Contribucions a l'òptica dels medis tèrbols, particularment les solucions de metall col·loidal” a Annalen der Physik. El terme difusió de Mie està relacionat amb el seu nom.

Des del 1886 Mie estudià matemàtica i física a la Universitat de Rostock. També estudià química, zoologia, geologia, mineralogia, astronomia com també lògica i metafísica. El 1889 continuà els seus estudis a la Universitat de Heidelberg i es va doctorar en matemàtica a 22 anys.

El 1897 es va habilitar a la Universitat de Göttingen en física teòrica i en va ser professor el 1902 a la Universitat de Greifswald. El 1917 va ser professor de física experimental a la Universitat Martin Luther de Halle-Wittenberg. El 1924 va esdevenir professor a la Universitat Albert Ludwigs de Freiburg, on va treballar fins a la seva jubilació.

A Freiburg, durant la dictadura del Tercer Reich, Mie formà part de l'oposició universitària a l'anomenat "Freiburger Kreis" (cercle de Freiburg) i un dels participants del "Freiburger Konzil".

Un cràter de Mart rep el seu nom i també un edifici de la Universitat de Freiburg.

• Moleküle, atome, Weltäther^[1]
• Die Einsteinsche Gravitationstheorie^[2]

• Moleküle, Atome, Weltäther. Teubner-Verlag, 1904
• Lehrbuch der Elektrizität und des Magnetismus. F. Enke, 1910; Enke-Verlag, 1943; Enke-Verlag, 1948
• Die geistige Struktur der Physik. Gütersloh, 1934
• Die göttliche Ordnung in der Natur. Furche-Verlag, 1946
• Die Grundlagen der Mechanik. Enke-Verlag, 1950
• Beiträge zur Optik trüber Medien, speziell kolloidaler Metallösungen Arxivat 2003-01-29 a Wayback Machine.. Annalen der Physik, Vierte Folge, Band 25, 1908, No. 3, pp. 377–445. Link:

• Niels Goldschmidt: Die Entstehung der Freiburger Kreise. Historisch-Politische Mitteilungen 4 (1997), 1-17.
• Wolfram Hergert: Gustav Mie und Albert Einstein, Diskussionen zur Entwicklung der Allgemeinen Relativitätstheorie. Scientia Halensis 13 (2005) 3, 13-14.
• Eckhard John, Bernd Martin, Marc Mück, Hugo Ott (Hrsg.): Die Freiburger Universität in der Zeit des Nationalsozialismus. Ploetz, Freiburg, 1991.
• Gunter Kohl (Vorwort: David E. Rowe): Relativität in der Schwebe: Die Rolle von Gustav Mie. MPI für Wissenschaftsgeschichte, Berlin, 2002.
• Pedro Lilienfeld: Gustav Mie: the person. Applied Optics 30 (1991) 33, 4696-4698.