Herstal

Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
50° 39′ 50″ N, 5° 37′ 48″ E / 50.664°N,5.63°E / 50.664; 5.63
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Capital	Herstal
Conté la subdivisió	Herstal Liers Milmort (en) Vottem (en)
Població humana
Població	39.958 (2018) (1.697,45 hab./km²)
Idioma oficial	francès (oficial)
Geografia
Part de	Emergency zone Liège 2 (en) Zone de police Herstal (fr)
Superfície	23,54 km²
Banyat per	Canal de Monsin
Limita amb	Juprelle Lieja Oupeye
Organització política
• Mayor of Herstal (en)	Frédéric Daerden (2006–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4040, 4042 i 4041
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	04
Altres
Agermanament amb	Castelmauro (en) Fécamp Kilmarnock Mieres
Lloc web	herstal.be

Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert. L'any 2006, tenia 37.319 habitants.

Héristal, l'antic nom de la ciutat, era una ciutat fortificada que prengué el seu nom de la família Héristal, que va fundar la dinastia carolíngia. Pipí, senyor d'Héristal, Majordom del Palau durant el regnat de Thierry III, va ser el pare de Carles Martell, guanyador de la decisiva batalla de Tours que va aturar l'avenç musulmà cap al nord d'Europa. Carles Martell va ser l'avi de Carlemany, que també va néixer suposadament a Herstal.^[1]

La ciutat va ser incorporada més tard dins el ducat de Baixa Lotaríngia. El 1546, va unir-se al domini del príncep-bisbe del principat de Lieja.

Des del segle xiv s'exploten mines de carbó, la metal·lúrgia i de la fabricació d'armes. Aquesta darrera indústria va esdevenir molt important al segle xvii. Al segle xix, uns fabricants d'armes van associar-se per a crear la Fabrique Nationale d'Armes de Guerre d'Herstal (trad.: Fàbrica nacional d'armes de guerra d'Herstal), més coneguda amb el seu nom abreujat FN i el seu braç d'armes esportius Browning. Tot i reduir-se després de les reestructuracions de la FN, el municipi sempre compta amb pimes molt especialitzades en mecànica de precisió, fabricants de molles. A l'altiplà es va crear un dels polígons industrials més importants de la província de Lieja, els Hauts Sarts.

L'agricultura (blat, fructicultura, vinyes i llúpol) i la piscicultura als marges del Mosa van ser important fins a la revolució industrial. Queda una certa activitat agricultural a l'altiplà, però el municipi va esdevenir residencial i els serveis (hospital, escoles…) van desenvolupar-se.

Al nucli de Liers, a la línia ferroviària Hasselt-Tongeren-Lieja es troba una estació de formació de la SNCB força important.

Un urbanisme salvatge típic dels anys 60 del segle passat caracteritza el municipi, que no té gaire monuments i sempre concedeix tot l'espai públic al cotxe, com es veu a la plaça major «Place Jean Jaurès».

• Museu Municipal (place Licourt 25): museu històric a l'antiga casa noble «de Lovinfosse» al qual s'exposen objectes i artefactes des de la prehistòria fins a l'àrea industrial.
• Capella Sant Oremus: oratori del segle xi, el més gran del municipi
• Església de la plaça Licourt
• Le Château Rouge (el castell vermell): antic castell, transformat en hospital municipal

• 
  Museu municipal
• 
  Capella Sant Oremus
• 
  Escola secondari provincial IPES
  (a l'esquerra)
  Església de la plaça Licourt
  (a la dreta)
• 
  Place Licourt
  Monument als caiguts de les dues guerres mundials

• Pipí d'Héristal

• 
  Detall del frontó amb el text bilingüe francès i neerlandès
  «Chemin de fer de l'Etat
  Staatsspoorwegen»
  (trad.: Ferrocarrils de l'estat, el predecessor de la NMBS)
• 
  Façana costat de la via
• 
  El tren 301 arriba des de Liers
• 
  El tren 301 part per Lieja

• Herstal
• Milmort
• Vottem
• Liers

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herstal

• Herstal - Lloc web oficial