|
Honors de Winston Churchill Sir Winston Churchill rebé nombrosos honors i distincions durant la seva carrera com a estadista i escriptor. Potser el major de tots ells va ser el funeral d'estat celebrat a la catedral de Saint Paul després què el cadàver estigués 3 dies a Westminster Hall,[1] un honor rarament concedit a ningú llevat d'un monarca o consort. El funeral, a més, va ser una de les majors reunions d'homes d'estat del món, amb representants de més de 100 països,[2] incloent al President de França Charles de Gaulle, al Primer Ministre del Canadà Lester B. Pearson, el Primer Ministre de Rodèsia Ian Smith, l'ex-President dels Estats Units Dwight Eisenhower, caps d'estat i de govern actuals i passats i membres de les famílies reials de tot el món, només superada per la mort del Papa Joan Pau II el 2005. Durant tota la seva vida, Churchill també acumulà d'altres honors i premis. Va rebre 37 ordes i medalles entre 1885 i 1963. De totes elles, 20 van ser atorgades per la Gran Bretanya, 3 per França, 2 per Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg i Espanya i una d'Egipte, Líbia, Nepal, els Països Baixos, Noruega i els Estats Units. Deu van ser atorgades pel servei actiu com a oficial a Cuba, l'Índia, Egipte, Sud-àfrica, Gran Bretanya, França i Bèlgica. El major nombre de condecoracions van ser atorgades en reconeixement al seu servei com a ministre del govern britànic. Curiosament, quan la seva filla Mary li va preguntar, quan ja era un ancià, si considerava que faltava quelcom en la seva imponent col·lecció de llorers, Winston Churchill no parlà de condecoracions, sinó que amb veu pausada va dir:
Ciutadà honorífic dels Estats UnitsEl 1963, el President dels Estats Units John F. Kennedy, actuant sota l'autorització d'una Acta del Congrés, proclamà a Churchill Ciutadà Honorífic dels Estats Units[4] però, donada la seva edat (88 anys) i el seu estat físic, va ser incapaç de desplaçar-se a la cerimònia celebrada el 9 d'abril als jardins de la Casa Blanca, enviant al seu fill Randolf en nom seu.
La proposta del DucatEl 1955, després d'haver-se retirat com a Primer Ministre, s'oferí a Churchill ser elevat a la noblesa amb títol de Duc. Tradicionalment, els primers ministres que es retiraven de la Cambra dels Comuns se'ls ofereix un comtat, així que el ducat era un signe d'un honor especial. A més, el títol escollit era el de Duc de Londres,[6] títol sorprenent, ja que la capital mai no s'havia usat mai en cap títol de noblesa.[7] Encara que Churchill considerà inicialment la possibilitat de ser duc, finalment declinà l'oferiment, persuadit principalment pel seu fill Randolph, qui també desitjava seguir una carrera política i que en ser l'hereu d'un títol de noblesa hagués perdut immediatament l'accés a la Cambra dels Comuns.[8] Des de llavors només s'han elevat a duc als membres de la família reial.[9] Irònicament, Randolph va morir només 3 anys després que el seu pare, i per tant, el ducat hagués impactat ben poc en la seva carrera. El fill gran de Randolph, Winston, va servir com a Membre del Parlament entre 1970 i 1997, època en què ja estava previst poder rebutjar a un títol.  El Ducat de Londres era un títol hereditari de noblesa britànica en els pars del Regne Unit, que li va ser ofert per la Reina Elisabet II al Primer Ministre en el seu retir el 1955. Respectuosament, Churchill el rebutjà per les objeccions del seu fill Randolph, que l'hagués heretat amb la mort del seu pare. Si finalment el títol hagués estat acceptat, els Ducs de Londres haguessin estat:
Tots els ducs també tenen títols subsidiaris, habitualment comtes, que són usats pel seu hereu per cortesia. En el cas de Churchill, aquests títols subsidiaris estan oberts a l'especulació, i podrien haver estat Comte de Chartwell (per la seva residència privada) o Comte d'Oldham (la circumscripció electoral que el va enviar per primera vegada al Parlament), o d'altres. D'altres honors El 4 d'abril de 1939, Churchill va ser fet Comodor de l'Aire Honorífic del 615è Esquadró (Comtat de Surrey a la Força Aèria Auxiliar. Al març de 1943, de manera honorífica, el Consell de l'Aire li atorgà les ales. Va ser el Coronel en Cap del 4t Regiment d'Hússars de la Reina, el seu antic regiment, sent posteriorment el primer Coronel en Cap del Reials Hússars Irlandesos, càrrec que ostentà fins a la seva mort el 1965, sent conegut com el Major Hússar de tots els Temps. Des de 1941 i fins a la seva mort, va ser Lord Guardià dels Cinc Ports, un càrrec cerimonial. El 1941, el Governador General del Canadà, el comte Alexander Cambridge, el nomenà membre del Consell Privat del Canadà. Encara que això el permetia usar el títol honorífic L'Honorable i a usar el post-nominal PC, ambdues van quedar en segon terme perquè ja pertanyia al Consell Privat Imperial, que li atorgava el tractament de El Molt Honorable. El desembre del 1955 va ser nomenat Gran Senyor de la Companyia de la Badia de Hudson. El 1953 va rebre dos grans honors: va ser investit Cavaller de la Lligacama (esdevenint Sir Winston Churchill, KG) i va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva descripció magistral de la història i les biografies, així com per la seva oratòria brillant en la defensa dels valors humans.[10] El 1959 va ser nomenat Canceller de la Universitat de Bristol, i el mateix any va ser nomenat Pare de la Casa, el membre del Parlament amb el servei continuat més antic.[11] El 1956 va rebre el Karlspreis (Premi Carlemany), una distinció de la ciutat alemanya d'Aquisgrà per aquells que més hagin contribuït a la idea d'Europa i a la Pau a Europa.[12] El 1961, el Chartered Institute of Building[13] el nomenà Membre Honorífic pels seus serveis i la seva passió per la indústria de la constracció. El 1964, el Civitan International li concedí el seu primer Premi Ciutadà del Món pels seus serveis a la comunitat mundial.[14] Condecoracions
Referències
Information related to Honors de Winston Churchill |
.svg){kind=small}
_ribbon.PNG){kind=small}
_-_ribbon_bar.png){kind=small}
_-_ribbon_bar.png){kind=small}
.png){kind=small}
