Horst Sachs

Biografia
Naixement	27 març 1927 Magdeburg (Alemanya)
Mort	25 abril 2016 (89 anys) Ilmenau (Alemanya)
Formació	Universitat de Halle (1948–1958)
Tesi acadèmica	Beiträge zur Theorie gewisser isoperimetrischer Probleme  (1958 )
Director de tesi	Herbert Grötzsch
Activitat
Camp de treball	Teoria de grafs
Lloc de treball	Ilmenau
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Tècnica d'Ilmenau (1963–1992) Universitat de Halle (1953–1963)
Partit	Partit Socialista Unificat d'Alemanya (1955–)
Obra
Obres destacables Subgraf de Sachs
Estudiant doctoral	Hansjoachim Walther, Heinz-Jürgen Voß, Rainer Lang, Hans-Joachim Finck, Elefterie Olaru, Manfred Petersdorf, Gerald Grohmann, Hermann Hutschenreuther, Walter Wessel, Elisabeth Rademacher, Fritz Runge, Gerhard Koester, Waltraud Voss, Georg Ehnert, Erhard Hexel, Michael Stiebitz, Nikolay Valev, Reiner Paninski, Alexander Müller, Joachim Rempel, Peter Kreuter, Khaled Al-Khnaifes, Thomas Boehme, Holger Zernitz, Peter Türk, Johannes Vogel i Manfred Schaeuble
Família
Cònjuge	Barbara Nowak
Pares	Erich Sachs i Ema Griebsch
Premis
(2000)  Medalla Euler

Horst Sachs (Magdeburg, 27 de març de 1927 - Ilmenau, 25 d'abril de 2016) va ser un matemàtic alemany oriental.

Sachs tenia dotze anys quan va esclatar la Segona Guerra Mundial; va passar els últims anys de la guerra mobilitzat com soldat a la Wehrmacht i el primer any de la pau com presoner de guerra a Bèlgica.^[1] El 1947 va superar els exàmens d'ensenyament secundari i va ingressar a la universitat de Halle per estudiar matemàtiques. El 1958 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre desigualtats isoperimètriques dirigida per Herbert Grötzsch.^[2]

Des de 1953 fins a 1963 va ser professor de la universitat de Halle i a partir de 1963, quan va obtenir l'habilitació docent, de la universitat Tècnica d'Ilmenau, fins que es va jubilar el 1992.^[3]

El seu principal camp de recerca va ser la teoria de grafs,^[4] i, especialment, les seves aplicacions a la física i, sobre tot, a la química orgànica, desenvolupant els grafs i el teorema que porten el seu nom.^[5] El seu llibre Spectra of Graphs (1980) va ser traduït i reeditat en nombroses ocasions.

• Böhme, Thomas; Harant, Jochen; Kriesell, Matthias; Stiebitz, Michael «Horst Sachs (1927-2016)» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 340, Num. 11, 2017, pàg. 2615. DOI: 10.1016/j.disc.2017.04.023. ISSN: 0012-365X.
• Flapan, Erica; Mattman, Thomas W.; Mellor, Blake; Naimi, Ramin; Nikkuni, Ryo. «Recent developments in satial graph theory». A: Erica Flapan, Allison Henrich, Aaron Kaestner, Sam Nelson (eds.). Knots, Links, Spatial Graphs, and Algebraic Invariants (en anglès). American Mathematical Society, 2017, p. 81-102. ISBN 978-1-4704-2847-1. 
• Gutman, Ivan; Polansky, Oskar E. Mathematical Concepts in Organic Chemistry (en anglès). Springer, 1986. ISBN 978-3-642-70984-5. 
• Schmidt, Vasco Alexander; Aigner, Martin «Lebensspuren in und nach der DDR» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 5, Num. 3, 1997, pàg. 23-33. DOI: 10.1515/dmvm-1997-0309. ISSN: 0947-4471.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Horst Sachs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Horst Sachs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.