ISO/IEC JTC 1 es va formar el 1987 com a fusió entre ISO/TC 97 (Tecnologia de la informació) i IEC/TC 83, amb IEC/SC 47B unint-se més tard. La intenció era reunir, en un únic comitè, les activitats d'estandardització de les TI de les dues organitzacions matrius per tal d'evitar estàndards duplicats o possiblement incompatibles. En el moment de la seva formació, el mandat del JTC 1 era desenvolupar estàndards bàsics en tecnologia de la informació sobre els quals poguessin basar-se altres comitès tècnics. Això permetria desenvolupar estàndards específics de domini i aplicació que podrien ser aplicables a dominis empresarials específics, alhora que garantiria la interoperació i la funció dels estàndards de manera coherent.[3]
Àmbit i missió
L'àmbit d'aplicació de la ISO/IEC JTC 1 és "La normalització internacional en el camp de la tecnologia de la informació". El seu mandat oficial és desenvolupar, mantenir, promoure i facilitar els estàndards de TI requerits pels mercats globals que compleixin els requisits empresarials i dels usuaris en relació amb:
Disseny i desenvolupament de sistemes i eines informàtiques
El rendiment i la qualitat dels productes i sistemes informàtics
La seguretat dels sistemes informàtics i de la informació
La portabilitat dels programes d'aplicació
La interoperabilitat de productes i sistemes informàtics
Les eines i entorns unificats
El vocabulari informàtic harmonitzat
Les interfícies d'usuari fàcils d'utilitzar i dissenyades ergonòmicament
Membres
Igual que les seves organitzacions matrius ISO i IEC, membres de JTC 1 són organismes nacionals de normalització. Un organisme nacional d'estàndards representa cada país membre, i els membres es refereixen a JTC 1 com a "organismes nacionals" (NB). Un membre pot tenir l'estatus de participant (membre P) o observador (membre O), amb les principals diferències que són la capacitat de participar a nivell de grup de treball en l'elaboració d'estàndards i de votar les normes proposades (tot i que els membres O poden enviar comentaris). A partir de maig de 2021, JTC 1 té 35 membres P i 65 membres O i, per tant, 100 NB membres.[4] La secretaria de JTC 1 és l'American National Standards Institute (ANSI), que és l'organisme nacional de normalització del membre NB dels Estats Units. Les relacions d'enllaç establertes directament al JTC 1 nivell són:
La major part del treball en el desenvolupament d'estàndards es realitza per subcomitès (SC), cadascun dels quals s'ocupa d'un camp determinat. La majoria d'aquests subcomitès tenen diversos grups de treball (GT). Els subcomitès, grups de treball, grups de treball especials (SWG) i grups d'estudi (SG) dins del JTC 1 són: [5]
Cada subcomissió pot tenir subgrups creats amb finalitats específiques:
Els Grups d'Estudi (SG) estan constituïts per investigar la necessitat i la viabilitat d'una estandardització i/o orientació addicionals en una àrea tècnica. L'objectiu principal d'un grup d'estudi és entendre les activitats actuals en una àrea determinada i fer recomanacions al JTC 1 o a un subcomitè específic.
Els grups de treball (GT) s'estableixen per agilitzar el desenvolupament d'un o més ítems de treball aprovats, i existiran mentre tingui la responsabilitat dels ítems de treball aprovats.
Altres Grups de Treball (OWG) realitzen tasques específiques entre les reunions d'un subcomitè. Aquestes tasques es defineixen als termes de referència de l'OWG.
Grups assessors
Títol
ISO/IEC JTC 1/JAG
Grup assessor del JTC 1
ISO/IEC JTC 1/AG 1
Comunicions
ISO/IEC JTC 1/AG 2
JTC 1 Tecnologia i innovació emergents (JETI)
ISO/IEC JTC 1/AG 6 (dissolt)
Vehicles autònoms i rics en dades
ISO/IEC JTC 1/AG 8
Meta Arquitectura de referència i Arquitectura de referència per a la integració de sistemes
ISO/IEC JTC 1/AG 10
Divulgació
ISO/IEC JTC 1/AG 14
Facilitació de la integració de sistemes (SIF)
ISO/IEC JTC 1/AG 15
Normes i Reglaments
ISO/IEC JTC 1/AG 17
Directrius de la reunió - SD 19
ISO/IEC JTC 1/AG 18
Vocabulai
ISO/IEC JTC 1/AG 19
Coordinació amb ISO TC 20/SC 16 sobre sistemes d'aeronaus no tripulades (UAS)