|
Isabel Echarri Muñagorri
 Isabel Echarri Muñagorri (Bera, Alta Navarra, 10 de febrer de 1929 - Formentera, Balears, 22 de juny de 2022) va ser una artista basca contemporània. La seva vessant artística principal fou la de l'escultura, i el seu mitjà preferit era el paper, tot i que també era escenògrafa, gravadora, poetessa.[1] BiografiaIsabel Echarri va iniciar els seus estudis a l'Escola Nacional de Belles Arts (ENSBA) de París el 1954. Va estudiar a Sant Sebastià i a Madrid i la carrera de filosofia i lletres a Nancy, França. El seu pas pels tallers de Jean Souverbie i Édouard Goerg va definir la seva carrera com a escultora i escenògrafa. Escultora: Amb Édouard Goerg va estudiar gravat, tapís i escultura (1956-1957), i també va treballar el metall i els plàstics. El 1962 va triar paper i blanc. El seu mitjà preferit era el relleu, ja fos una estampa o un paper elaborat. Escenògrafa: va estudiar Art Monumental amb Jean Souverbie. Durant gairebé 40 anys, va projectar el seu vocabulari artístic, amb el seu marit Diego Etcheverry, per crear decoracions i vestuari -més d'un centenar de muntatges d'espectacles lírics, creacions contemporànies, teatre, etc. La parella va donar tot el seu material escènic a la Biblioteca Nacional de França. Isabel Echarri va viure a París i Formentera, i va treballar als seus tallers en ambdues. L'any 2022 va ser guardonada amb el premi Ramon Llull pel Govern de les Illes Balears.[2] ObresLes esculturesFormades habitualment de restes de pasta de paper, paper tallat, polímers de contacte o tèxtils; les obres són sempre en relleu. L'artista feia el seu propi paper maché per aconseguir un blanc pur. Objectes llibreIsabel Echarri va crear objectes llibre o "livrobjets" (neologisme de Daniel Leuwers ) de totes les formes i mides amb escriptors, poetes i els seus textos com: Fernando Arrabal, Federico García Lorca, Clarence Lambert, Pablo Neruda, Jorge Semprun, Miguel de Unamuno , EscenografiaUna doble E adossada signa les obres decoratives i de vestuari d'Isabel Echarri i Diego Etcheverry (el seu marit). Durant gairebé quaranta anys, van crear decoracions i vestuari per a més d'un centenar de muntatges, ja fossin òperes de repertori clàssic (Mozart, Verdi, Wagner, Puccini, Offenbach, Bizet...) o contemporànies (Sire Halewyn de Semenoff, Temboctou de François Bernard Mâche)., o Syllabaire pour Phèdre de Maurice Ohana). Amb la donació de més de 1.300 models decoratius i dissenys de vestuari, la BnF ha conservat, restaurat i registrat les seves creacions. Isabel Echarri et Diego Etcheverry: Décors et costumes d'opéra à quatre mains es va exposar a la Galerie des donateurs del 8 de desembre de 2015 al 17 de gener de 2016, com a visió general de les seves creacions.[3] ExposicionsDes de 1956, i des de la seva primera exposició a la Galeria de Belles Arts de París, Isabel Echarri ha exposat cada any. Durant els seus més de 60 anys de trajectòria expositiva (en grup o sola), va passar temps a Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Japó, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Tailàndia, l'antiga Iugoslàvia.[4] Edicions
Col·leccions i museus
Referències
Bibliografia
Information related to Isabel Echarri Muñagorri |
||||||||||||||||
