|
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya (francès: Isembart) (Borgonya, 820 (Gregorià) - 852 (Gregorià)) fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.[1] BiografiaEra fill del marquès Garí de Borgonya, comte d'Autun, qui precisament havia recollit la successió al comtat d'Autun que demanava Guillem.[1] Adjunt del comte Aleran. Es creu que va ser nomenat a l'assemblea de Narbona del 849 i era adjunt perquè Aleran estava destinat a combatre sobre el terreny al rebel Guillem, fill de Bernat de Septimània. L'any 850, Isembard i el comte Aledramn de Barcelona van ser enviats pel rei Carles el Calb per sotmetre el rebel margravi Guillem de Septimània.[1] Tots dos van ser capturats. a través d'un enginy.[2] El 21 de març de 858, al sínode de Quierzy, Isembard va ser un dels magnats laics que van jurar fidelitat al rei Carles.[3] Per tant, probablement va ser un dels "homes principals de Borgonya" que les Annales Bertiniani registra com es va unir a Charles a Brienne i Chalon aquell novembre, quan ell i Louis l'alemany gairebé van arribar a la batalla. El 20 de juny de 859, Isembard (o possiblement el seu fill), descrit com a fidelis (seguidor lleial) a la carta, va rebre una villa al Narbonnais del rei. , que es mantindrà a perpetuïtat (in proprium aeternaliter) com un Alou.[4][5] En 864, Isembard (o possiblement el seu fill de nou) era una missus reial i el vescomte de Narbona. El nomenament d'un fidelis reial al càrrec de vescomte demostra que en aquesta etapa del regnat de Carles, el rei encara cobejava la influència a nivell local fins i tot a l'extrem sud del seu regne.[5] El 851 o 852, quan va morir Aleran, devia governar un temps sol fins al nomenament d'Odalric. Referències
Information related to Isembard de Borgonya |
|||||||||||||||||||||||||||||
