Ixiolita

Ixiolita
Espècie no aprovada per l'IMA
Agregat de cristalls d'ixiolita escàndica
Fórmula química	(Ta,Mn,Nb)O₂
Epònim	Ixíon
Localitat tipus	Skogsböle (Skogböle), Illa de Kemiö (Kimito Island), Finlàndia Pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.09
Dana	8.1.10.1
Heys	18.1.41
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,73Å; b = 4,74Å; c = 5,16Å;
Color	gris acer, negre
Macles	maclada en {103} de vegades
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	submetàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	7,03 a 7,23 g/cm³ (mesurada); 7,39 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	cap valor i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1857
Referències	[1]

L'ixiolita era un mineral de la classe dels òxids. Rebia el seu nom d'Ixíon, de la mitologia grega, un personatge relacionat amb Tàntal, en al·lusió al tàntal que es troba al mineral. Aquesta espècie va ser redefinida l'any 2022 per l'IMA resultant dues espècies minerals diferents: l'ixiolita-(Mn²⁺) i l'ixiolita-(Fe²⁺).^[2] El terme ixiolita, des de llavors, s'empra per anomenar la sèrie que es produeix entre les dues espècies.^[1]

Originalment va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 1962, tot i que es trobava publicada des de l'any 1857. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, les ixiolites pertanyen a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Va ser descoberta a les pegmatites granítiques de Skogsböle, a l'Illa de Kemiö, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), on sol trobar-se associada a la tapiolita-(Fe) i a altres minerals del grup del feldespat. A dins dels territoris de parla catalana, se n'ha trobat ixiolita a Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània, França). En total, es compatbilitzen un centenar i mig de jaciments a tot el planeta on han estat descrits aquests minerals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixiolita