Jacobus Golius

Retrat de Jacob van Gool per Hyeronimus van der Mij, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Leiden.
Biografia
Naixement	(nl) Jacob Gool 1596 la Haia (Províncies Unides)
Mort	28 setembre 1667 (70/71 anys) Leiden (Províncies Unides)
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
1665 – 1666 ← Johannes Hoornbeek – Florentius Schuyl →
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
1656 – 1657 ← Johannes Antonides van der Linden – Arnoldus Vinnius →
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
1651 – 1652 ← Jacobus Trigland – Adolphus Vorstius →
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
1642 – 1643 ← Otto van Heurne – Jacobus Trigland →
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden (1612–1618)
Director de tesi	Willebrord Snel van Royen i Thomas Erpenius
Activitat
Lloc de treball	Leiden
Ocupació	matemàtic, orientalista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1629–1667) Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1625–)
Professors	Thomas Erpenius
Alumnes	Andreas Sennert i Matthias Wasmuth
Obra
Obres destacables (1653) Lexicon Arabico-Latinum
Estudiant doctoral	René Descartes, Frans van Schooten i Hiob Ludolf
Família
Cònjuge	Rensburg van der Goes
Pares	Dirck Pietersz Gool i Anna Hemelaers
Germans	Petrus Gool

Jacobus Golius (neerlandès: Jacob van Gool) (la Haia, 1596 - Leiden, 28 de setembre de 1667) va ser un astrònom, matemàtic i arabista neerlandès.

Els seus pares eren de Leiden però es van traslladar a La Haia quan la seva ciutat va ser assetjada per les tropes espanyoles el 1574. A La Haia, on el seu pare va tenir càrrecs importants a la cort d'Holanda, va néixer i va ser educat fins al 1612,^[1] quan va marxar a Leiden per estudiar matemàtiques, primer, i després àrab, a la universitat.^[2] En matemàtiques va ser deixeble de Snel i en àrab d'Erpenius, als quals va succeir en les seves càtedres.^[3] El 1621 va completar la seva formació amb un viatge a França.^[4] Va servir com a diplomàtic per la república al Marroc,^[5] entre 1622 i 1624, i a l'Orient Pròxim (sobre tot a Alep, actual Síria)^[6] des de 1625 fins a 1629, cosa que li va donar l'oportunitat de col·leccionar gran quantitat de manuscrits antics en àrab, tan particularment com per a la universitat.^[7]

El 1625 ja havia estat nomenat professor d'àrab a la universitat de Leiden^[8] i el 1629 també ho va ser de matemàtiques.^[9] Va compaginar els dos càrrecs fins a la seva mort el 1667. Va ser rector de la universitat en diverses ocasions.

El 1696 es va subhastar la seva col·lecció particular de més de dos-cents cinquanta manuscrits i se la va quedar la Biblioteca Bodleiana (Universitat d'Oxford).^[10]

Golius va fer emergir a la societat holandesa una simbiosi entre economia, política i estudis àrabs, millorant el prestigi d'aquesta última disciplina.^[11] El 1653 va publicar el seu Lexicon Arabico-Latinum en el qual descrivia les paraules àrabs en llatí i que és una obra mestra de l'ensenyament de l'àrab que destaca per l'organització dels mots (que van seguir tots els diccionaris posteriors).^[12] A més, va estudiar, anotar, editar i publicar diferents texts àrabs, entre els quals destaca el compendi d'astronomia d'Al-Farghaní, combinant d'aquesta forma les matemàtiques i les humanitats.^[13]

• Dijksterhuis, Fokko Jan. «The Mutual Making of Sciences and Humanities: Willebrord Snellius, Jacob Golius and the Early Modern Entanglement of Mathematics and Philology». A: Rens Bod, Jaap Maat, Thijs Weststeijn (eds.). The making of the humanities: from early modern to modern disciplines (en anglès). Amsterdam University Press, 2012, p. 73-92. ISBN 978-90-8964-455-8. 
• Juynboll, Wilhelmina Maria Cornelis. «Hoofdstuk III. Jacobus Golius (1596-1667)». A: Zeventiende-eeuwsche beoefenaars van het Arabisch in Nederland (en neerlandès). Kemink en Zoon N.V., 1931, p. 119-183. 
• Liebrenz, Boris «Golius and Tychsen and Their Quest for Manuscripts. Three Arabic Letters» (en anglès). Journal of Islamic Manuscripts, Vol. 8, Num. 2, 2017, pàg. 218-239. DOI: 10.1163/1878464X-00802003. ISSN: 1878-4631.
• Rejikumar, K.; Indukala, C.M. «A Study on University Education of Medieval European Mathematicians» (en anglès). International Journal of Pure and Applied Mathematics, Vol. 116, Num. 22, 2017, pàg. 265-273. ISSN: 1311-8080.
• Vrolijk, Arnaud. «Arabic Studies in the Netherlands and the Prerequisite of Social Impact: A Survey». A: Jan Loop, Alastair Hamilton, Charles Burnett (eds.). The Teaching and Learning of Arabic in Early Modern Europe (en anglès). Brill, 2017, p. 13-32. ISBN 978-90-04-32814-3. 
• Wakefield, Collin. «Arabic manuscripts in the Bodleian Library: The Seventeenth Century Collections». A: G.A. Russell (ed.). The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in Seventeenth-Century England (en anglès). Brill, 1994, p. 128-146. ISBN 90-04-09888-7. 
• Witkam, J.J.. Jacobus Golius (1596-1667) en zijn handschriften (en anglès). Brill, 1980, p. 128-146. ISBN 978-90-04-61386-7. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacobus Golius

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacobus Golius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.