Jean-Baptiste-Jules Klagmann

Biografia
Naixement	1r abril 1810 París
Mort	18 gener 1867 (56 anys) 17è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 67 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.861984°N,2.390475°E / 48.861984; 2.390475 Grave of Klagmann (en)
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació	escultor, dissenyador
Professors	Etienne Ramey
Alumnes	Auguste Joseph Peiffer i Ambroise Choiselat
Obra
Obres destacables (1847) Saint Clotilde (en)
Premis
(1r gener 1853)  Cavaller de la Legió d'Honor

Jean-Baptiste-Jules Klagmann (1810-1867) és un escultor decorador francès. Les estàtues de la font de l'square Louvois a París són el testimoni més visible del seu treball per a grans encàrrecs públics al segle xix.

Alumne de l'escultor neoclàssic Etienne-Jules Ramey (1796-1852 a l'escola de les Belles Arts de París, Jean-Baptiste-Jules Klagmann és paral·lelament iniciat a l'art del Renaixement per Jean-Jacques Feuchère (1807-1852) que també fou alumne d'Etienne-Jules Ramey i de Jean-Pierre Cortot (1787-1843).

Klagmann s'il·lustra principalment com a escultor-decorador. Treballa sobretot per a la Porta de les Sessions del Senat i els enfustats del seu hemicicle, així com per a les decoracions de la segona Sala Favart de l'Opéra-comique.

Durant els anys 1840, realitza les quatre fonts que representen els quatre rius de França per a la font de l'square Louvois concebuda per l'arquitecte Louis Visconti, futur arquitecte del Nou Louvre de Napoleó III.

En el marc dels encàrrecs de Lluís Felip I d'estàtues de les dones il·lustres de la història de França per al Jardin du Luxemburg, realitza una estàtua de Santa Clotilde.

Es queda a Londres cap a 1851.

Sota el Segon Imperi, participa en el taller del Nou Louvre, a les ampliacions del Palais Royal i de la Comédie-Française.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste-Jules Klagmann