Jeconies
Segons la Bíblia, Jeconies (en hebreu יְכָנְיָה [yəḵonyah]) va ser el dinovè rei de Judà. Va regnar 3 mesos i 10 dies a l'any 598 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o a l'any 618 a.n.e. segons la cronologia bíblica. Jeconies va arribar a ser rei a l'edat de divuit anys, i va continuar amb les males pràctiques del seu pare.[1] Joiaquim, pare de Jeconies, havia estat sota la dominació de Nabucodonosor II, el rei de Babilònia, però s'havia rebel·lat contra ell al tercer any d'aquest vassallatge,[2] fet que va propiciar el primer setge de Jerusalem. Pel que sembla, Joiaquim va morir durant aquest setge i Jeconies es va convertir en rei de Judà; no obstant això, segons certa crònica babilònia, la seva governació va acabar només tres mesos i deu dies després, quan es va rendir davant de Nabucodonosor II.[3][4] Jeconies va ser desterrat a Babilònia amb altres membres de la casa reial, així com molts oficials de la cort i guerrers.[5] Nabucodonosor II va fer rei a Sedecies, germà de Joiaquim.[6] Referències
Information related to Jeconies |