Joaquim Salvatella i GibertJoaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932[1]) fou un advocat i polític català. BiografiaJoaquim Pau Pere Salvatella i Gibert va néixer al carrer del Baluard de Barcelona, segon fill de Joaquim Salvatella i Buxó i de Carme Gibert i Serra, natural de Tossa de Mar.[2] Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona, va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou elegit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel districte d'Alcoi. Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.[3] Va resultat absolt dels càrrecs.[1] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Information related to Joaquim Salvatella i Gibert |