Juli Pons i del Castillo

Biografia
Naixement	20 juny 1896 Barcelona
Mort	5 setembre 1974 (78 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	empresari, compositor, pianista
Gènere	Sardana
Professors	Enric Granados i Campiña i Josep Barberà i Humbert

Juli Pons i del Castillo (Barcelona, 1895 - Barcelona, 1974) fou un pianista i compositor barceloní.

Fou un dels deixebles més importants d'Enric Granados, a l'acadèmia del qual estudià piano.^[1] Allà va rebre el premi de la medalla d'or , i més tard (1926), hi exerciria com a professor. Va estudiar harmonia amb Antoni Nicolau, contrapunt amb Eusebi Daniel i composició amb Josep Barberà a l'Escola Municipal de música de Barcelona.^[2] Va acabar els seus estudis a París amb el professor Charles Koechlin.

S'inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona,^[1] també va actuar a l'Ateneu Barcelonès. Va tocar a Madrid, París, Brussel·les i Suïssa. A Barcelona va actuar periòdicament al Palau de la Música Catalana.^[2]

L'any 1926 funda l'associació Juli Pons, amb la funció de proporcionar ensenyament musical a totes aquelles persones que no tinguessin recursos econòmics.

Juli Pons i del Castillo va ser un gran concertista, considerat un dels pianistes que va agafar el llegat d'Enric Granados.

• Concert per a piano i orquestra.
• Les tres de Jerusalem.
• Cançons , per a veu i piano
• Quartet, Sonata intercromàtica.
• Pastoral; Valses catalanes.

• Enciclopèdia Catalana (1988, 2a ed.) Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.