|
Kalevi Aho
Kalevi Aho (Forssa, Finlàndia, 9 de març de 1949) és un compositor finlandès.[1] Aho estudià composició a l'Acadèmia Sibelius amb Einojuhani Rautavaara, i rebé el diploma el 1971. Continuà els estudis durant un any a Berlín, amb Boris Blancher. Fou professor de teoria de la música en la Universitat de Hèlsinki de 1974 a 1988, i en la càtedra de l'Acadèmia Sibelius de 1988 a 1993.[2] Es convertí en compositor resident de l'Orquestra Simfònica de Lahti el 1992. El director Osmo Vänska ha enregistrat moltes de les seves grans obres per a orquestra. També ha treballat com a compositor independent, amb una beca de l'Estat, des de 1993. Conegut principalment com a compositor a gran escala, fins al dia d'avui Aho ha compost: 17 simfonies, 12 concerts, 4 òperes i algunes obres vocals. La seva música de cambra inclou diversos quintets, quartets, sonates i obres per a solo. Aho assolí la fama amb la seva primera simfonia (1969) i el segon quartet de corda (1970). Les seves obres d'aquesta època (anys 70) mostren per exemple trets neoclàssics i una preocupació pel contrapunt (especialment les fuges), i representacions estilitzades en les formes majors, com el vals. Durant aquesta dècada, escriví en estils modernista i postmodernista. El seu ús de la ironia i juxtaposició d'estats d'ànim, contrasts i estils musicals i gèneres s'ha comparat a Gustav Mahler i Alfred Schnittke. La seva música també mostra la influència d'Einojuhani Rautavaara (sobretot quan evoca misterioses textures), i Dmitri Xostakóvitx. La seva música ha estat enregistrada per BIS registres. Actualment viu a Hèlsinki. Llistat d'òperes:[3]
Referències
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
