|
Lament de Dido
 Es coneix com Lament de Dido l'ària When I'm laid in earth (Quan jegui dins la terra) de l'òpera Dido and Aeneas de Henry Purcell amb llibret de Nahum Tate. S'inclou en nombrosos manuals de música clàssica, ja que es considera un ús exemplar del passus duriusculus en l'ostinato. El director Leopold Stokowski en va escriure una transcripció per a orquestra simfònica. AnàlisiAbans de l'ària hi ha un recitatiu, Thy hand, Belinda, acompanyat per baix continu. El Lament de Dido comença amb una línia cromàtica de quarta descendent en l'ostinato que es repeteix onze vegades per tota l'ària, estructurant la peça en la forma d'una xacona. Henry Purcell aplica el figuralisme en la paraula laid, en la qual també sona una quarta descendent que s'associa al sentiment tràgic. També a remember me, que es presenta en un enquadrament de text sil·làbic i que en l'última repetició salta de registre amb un sobtat crescendo mostrant el crit desesperat de Dido mentre s'enfronta al seu destí: la mort.[2] L'EneidaEl text, així com l'òpera de Purcell, al·ludeixen al poema èpic Eneida, que narra el viatge del guerrer troià Eneas cap a Itàlia fugint de la seva ciutat devastada per la guerra i buscant la manera de garantir el seu llinatge. En el viatge, el seu vaixell s'extravia i desembarca a Cartago on Eneas s'enamora de la reina Dido. Però el guerrer decideix seguir amb el seu deure i marxar renunciant a l'amor. Desolada per la traïció, Dido fa construir una gran pira que sigui visible des del mar per tal que Eneas vegi des del vaixell que l'abandó li ha causat la mort. La reina canta el lament a la seva dona de confiança, Belinda, just abans de provocar la seva pròpia mort mentre Eneas hissa les veles. TextRecitative Recitatiu
Dona'm la mà, Belinda, la foscor m'envolta, Aria Ària Fonts
Enllaços externsInformation related to Lament de Dido |
||||||||||||||||||||
