Levinsonita-(Y)
Fórmula química	(Y,Nd,La)Al(C₂O₄)(SO₄)₂·12H₂O
Epònim	Alfred Abraham Levinson
Localitat tipus	Alum Cave Bluff, Parc Nacional de les Grans Muntanyes Fumejants, Comtat de Sevier, Tennessee, Estats Units
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.70
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.70
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,289(1) Å; b = 9,234(1) Å; c = 11,015Å; β = 108,50°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	space group P2/n (en)
Color	incolor
Exfoliació	perfecta en {101}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,181 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,480 nβ = 1,490 nγ = 1,550
Birefringència	δ = 0,070
Angle 2V	mesurat: 7°, calculat: 46°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1996-057
Símbol	Lvi-Y
Referències	[1]

La levinsonita-(Y) és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom en honor d'Alfred Abraham Levinson (1927-2005), professor emèrit de mineralogia de la Universitat de Calgary (Alberta). Levinson va ser iniciador de la nomenclatura utilitzada internacionalment pels elements de terres rares (REE).

La levinsonita-(Y) és una substància orgànica de fórmula química (Y,Nd,La)Al(C₂O₄)(SO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la levinsonita-(Y) pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Va ser descoberta al Parc Nacional de les Grans Muntanyes Fumejants, a Tennessee (Estats Units), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: zugshunstita-(Ce), epsomita i halotriquita.^[2]