Llengües semítiques centrals
Les llengües semítiques centrals són un grup classificatori intermedi de les llengües semítiques, de les quals els membres més importants són l'àrab, l'hebreu i l'arameu. De fet constitueixen el grup demogràficament més nombrós i amb major nombre de llengües. El desacord està generalment en la relació de l'àrab (i dels dialectes nord-aràbics arcaics) amb les llengües semítiques nord-occidentals i els altres idiomes de la part oest de la branca. La diferència principal entre l'àrab i les llengües semítiques nord-occidentals és la presència de plurals infringits en la primera. La majoria de substantius àrabs formen plurals d'aquesta manera, mentre que gairebé tots els substantius en les llengües semítiques nord-occidentals formen els seus plurals amb un sufix. Comparació lèxicaEls numerals en diferents llengües semítiques centrals:
En la taula anterior s'ha usat la transcripció semitològica /ḥ, ṯ, ś, š, ḫ/ per a les fricatives que usualment s'escriuen mitjançant AFI com a /ħ, θ, ɬ, ʃ, x/. |