En terminologia nàutica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l'arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1][2] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.[3][4][5]
Aparell
Hi havia llondros aparellats amb tres veles llatines, com els xabecs. La diferència era clara. Els llondros tenien un buc arrodonit i feixuc, amb més mànega i calat que els xabecs, cercant la capacitat de càrrega i la solidesa, en detriment de la velocitat.
Sovint un dels pals hissava veles quadres. Generalment el trinquet (el pal situat més a proa), tot i que també podia tractar-se de l'arbre mestre (el del mig).[6][7]
Desplaçament
Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[8]
Documents
1301. Els “londri” (en llatí i en plural) són esmentats en els estatuts de Cattaro (Statuta et leges civitatis Cathari).[9]
1553. Llondro de Cadaqués de 300 quintars. Propietat d'Antoni Marés.[10]
1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una càrrega de sardines a Bellcaire.