Lucile Watson
Lucile Watson (Ciutat del Quebec, Quebec, 27 de maig de 1879 − Nova York, 24 de juny de 1962) va ser una actriu estatunidenca d'origen quebequès que serà anomenada la «reina de les vídues» pels seus nombrosos papers de mares, ties o àvies que va tenir en el cinema. Un d'ells li valdrà una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària el 1943 pel seu paper de la mare de Bette Davis a Watch on the Rhine . Entre les seves altres pel·lícules, destacar: What Every Woman Knows (1934), Three smarts girls (1936), The Young In Heart (1938), Waterloo Bridge (1940), The Great lie (1941), Tomorrow Is Forever (1946), Little Women (1949) i My Forbidden Past (1951).[1] Carrera al teatreNo veient possibilitat de carrera al Quebec, marxa de la seva ciutat natal per estudiar a l'American Academy of Dramatic Arts a Nova York. Als 23 anys, puja a l'escenari de Broadway on es quedarà durant 20 anys. Compta diverses grans produccions en el seu currículum vitæ: The Importance of Being Earnst, Pride and Prejudice. Filmografia parcial
Premis i nominacions
Referències
Information related to Lucile Watson |