|
Magdalena penitent (Sitges)
Magdalena penitent és una de les versions més atractives que El Greco va realitzar sobre aquest tema. Harold Wethey, en el seu Catàleg Raonat d'obres d'El Greco, dintre de les pintures dedicades a la "Magdalena Penitent", dona a aquesta obra el número 263, i la col·loca aquesta obra en el Tipus-IV.[1] Ressenya del personatgeEl personatge de la Magdalena Penitent es considera com el resum de tres dones anomenades Magdalena que apareixen als Evangelis. Resumidament, L'Església Contrareformista la presentava com una dona pecadora, que va penedir-se mercès a la predicació de Jesús de Natzaret. Posteriorment es va consagrar a la meditació, assolint la santedat. La devoció vers Maria Magdalena va ser especialment fomentada per l'Església de la Contrareforma espanyola, que va veure en aquesta Santa un model molt adient per tal d'estimular les virtuts del penediment i la meditació. Moltes de les obres d'art dedicades a aquesta santa remarquen la seva qualitat d'Anacoreta. ProcedènciaAquesta pintura fou adquirida pel pintor català Santiago Rusiñol, aconsellat pel marxant d'art Josep Maria Jordà i Lafont, a finals del segle xix. És un exemple de l'atracció que sentiren els pintors modernistes per l'obra del Greco. Per a traslladar aquesta imatge des de l'estació ferroviària de Sitges a la casa del pintor, coneguda com el Cau Ferrat, avui museu, s'organitzà una processó d'artistes i literats. La pintura s'hi exhibeix al costat d'obres de Ramon Casas, Pablo Picasso o el mateix Santiago Rusiñol, entre d'altres. Còpies
Vegeu també
ReferènciesBibliografia
Information related to Magdalena penitent (Sitges) |
||||||||||||||||||||
