Manchuria Motion Picture Corporation
La Manchuria Motion Picture Corporation (japonés: 満洲映画協会, transliterat: Manshu Eiga Kyokai, literalment: Associació Cinematogràfica del Manchukuo; xinès tradicional: 株式會社滿洲映畫協會), també coneguda com a Man'ei (japonés:満映, xinès simplificat: 滿映, literalment Manying)[1] Fou una societat dedicada a la producció de noticiaris, documentals i pel·lícules, fundada pels japonesos l'agost de 1937 com estudi de cinema oficial de l'estat titella de Manxúria.[2] Tot i que l'estudi naixia amb l'objectiu de promoure la cultura de Manxúria,[3][4] per a les forces que resistien la invasió japonesa i per als historiadors posteriors,[5] no era res més que un instrument de propaganda de l'imperialisme nipó.[6] Al seu voltant s'ajuntaren persones de diferents nacionalitats i contextos, inclosos esquerrans japonesos que a Manxúria trobaven més llibertat,[7] o treballadors xinesos que treballarien com a espies del Guomindang o el Partit Comunista.[8] La filmografia es pot classificar en diverses categories: entreteniment o pel·lícules,amb 108 produccions;[9] culturals o documentals, amb 189,[9] o noticiaris en japonès (307), entre d'altres.[10] El 1940 hi treballaven 900 persones i el 1944 eren 1800.[10] A més, entre els idiomes de producció, a banda del xinès mandarí i el japonès, es troba el rus i l'anglès.[11] Eren el major estudi de cinema en Àsia oriental, fet que els permetia rodar fins a sis pel·lícules simultàniament.[12] HistòriaEl mes d'agost de 1937 neix la Manchuria Motion Picture Corporation per acord del govern de Manxúria i la Societat de Ferrocarrils del Sud de Manxúria, Mantetsu, que disposava d'una divisió dedicada a la producció de documentals des del 1923.[13] Fou la companyia ferroviària la que aportà material del seu departament de fotografia per a la producció de pel·lícules de llargmetratges i directors japonesos experimentats.[12] Els estudis estaven ubicats en una antiga fàbrica tèxtil de llana i les oficines i la direcció estaven situades a l'antic institut d'arquitectura de Jilin. Entre el govern i la Mantetsu, aportaven 5 milions de yuans a la companyia.[12] A partir del 1939, fou dirigida pel militar Masahiko Amakasu, que va estar implicat en l'assassinat de l'anarquista Sakae Ōsugi,[14] i que va viatjar a Europa per conèixer i inspirar-se de la indústria cinematogràfica de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.[15] En comparació a la filmografia de Taiwan o Corea, la Manchuria Motion gaudia d'una relativa independència del Japó malgrat ésser el Manxukuo un estat titella.[16] A més, Amakasu va apostar per incrementar la presència de treballadors xinesos en les produccions i per igualar les condicions laborals amb la dels japonesos,[17] a més de realitzar pel·lícules adaptades als gustos del públic local.[17] Per aquestos motius, la companyia tingué una producció important i fou considerada el Hollywood d'Orient.[18][2] Va existir una competència entre el cinema realitzat a Manxúria i la producció cinematogràfica de Xangai, que era la preferida del gran públic.[10] Tot i això, i les crítiques de pel·lícules de mala qualitat o l'alt cost de l'estudi, les obres de la Man'ei tingueren bona acollida en tota la Xina i altres territoris controlats pels japonesos.[19] La majoria d'autors eren amateurs formats a l'escola de la companyia.[20] Entre les artistes de les pel·lícules, cal destacar a la japonesa Ri Kouran, el pare de la qual treballava als Ferrocarrils del Sud de Manxúria. I entre les representants xineses, figura Li Ming,[21] qui fou acusada de traïció al final de la Segona Guerra Mundial. Els treballadors de l'estudi publicaven la revista especialitzada Manzhou yinghua, on apareixien totes estes estreles.[22] Arran de l'entrada de tropes soviètiques a Manxúria el 1945, les activitats de l'estudi varen cessar completament, arribant a desaparèixer pel·lícules.[8] Amb la imminent entrada aliada a Xinjing, Masahiko Amakasu es va suïcidar.[23] La filmografia de la Man'ei va ser abundant i les pel·lícules que s'han pogut recuperar provenen d'arxius soviètics, que van confiscar material divers en el moment de la captura,[8] disputant-se els nacionalistes i comunistes xinesos el control del material restant.[24] Finalment, el partit comunista va aconseguir el seu control,[25] creant-se l'estudi de cinema del Nord-est,[26][27] que es considera generalment com el predecessor de l'actual Changchun Film Studio.[28][8] Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Information related to Manchuria Motion Picture Corporation |