 Manganita |
|---|
Cristalls de manganita provinents d'Ilfeld, Thuringia, Alemanya |
| Fórmula química | Mn3+O(OH) |
|---|
| Epònim | manganès  |
|---|
|
| Categoria | hidròxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FD.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FD.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.04a – Anhang |
|---|
| Dana | 06.01.03.01 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics prims, massiu a fibrós |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8.94 Å, b = 5.28 Å, c = 5.74 Å; β = 90°; Z = 8 |
|---|
| Grup puntual | monoclínica 2/m prismàtica |
|---|
| Massa molar | 103,9442 Da |
|---|
| Color | negre, gris, marró fosc |
|---|
| Macles | macles de contacte i penetració en {011} |
|---|
| Exfoliació | perfecta {010}, bona {110} i {001} |
|---|
| Fractura | desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4 |
|---|
| Lluïssor | semimetàl·lica, mat |
|---|
| Color de la ratlla | gris fosca |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Gravetat específica | 4,29 a 4,34 |
|---|
| Densitat | 4,3 a 4,4 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 2.250(2)
nβ = 2.250(2)
nγ = 2.530(2) |
|---|
| Birefringència | δ = 0.280 |
|---|
| Pleocroisme | feble |
|---|
| Angle 2V | petit |
|---|
| Dispersió òptica | molt forta |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Mnn |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La manganita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser anomenada així l'any 1827 per Wilhelm Karl von Haidinger, en al·lusió al seu contingut de manganès.
Característiques
La manganita és un hidròxid de manganès, que cristal·litza en un sistema monoclínic. Els cristalls de manganita són prismàtics i alineats fortament en el seu eix longitudinal. Sovint es troben agrupats en manolls. El seu color es troba en la gamma del gris acer al negre, i el seu llustre és brillant i submetàl·lic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4, com la de la fluorita, i la seva densitat és 4,35 g/cm³.
La manganita es troba amb altres òxids de manganès en els dipòsits formats per la circulació a la intempèrie d'aigua meteòrica en el medi ambient en dipòsits d'argila i laterites. Es forma per acció hidrotermal a baixa temperatura als filons, en associació amb calcita, barita i siderita. Sovint s'associa amb pirolusita, braunita, hausmannita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),[2] a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[3] a la mina Virgen del Pilar (Requena, Plana d'Utiel)[4] i a les mines de Vetera (Cortsaví, Vallespir).[5]
Referències
- ↑ «Manganite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni «Mines de Catalunya: Falset (Tarragona)». Mineralogistes de Catalunya, 3, 5, 1986, pàg. 135-137 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Manganite from Virgen del Pilar Mine, Campo Arcís, Requena, Valencia, Valencian Community, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Chevalier, Philippe; Gourbeault, Yves, Galvier, Jacques «Le gisement de fer de Batère Pyrènèes-Orientales, France». Le Règne Minéral, 4, 24, 1998, pàg. 5-18 [Consulta: 25 gener 2024].
