Manuel de Eguilior y Llaguno
Manuel de Eguilior y Llaguno (Limpias, Cantàbria, 3 d'abril de 1842 - Madrid, 31 de març de 1931) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, i amb el regnat d'Alfons XIII, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i, novament, d'Hisenda BiografiaDe família acabalada, va estudiar dret a Madrid, on va exercir com a advocat.[2] Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Laredo, Santander, en 1881 tornant a obtenir escó per la citada circumscripció electoral en les successives legislatures que es van succeir fins a 1898.[3] Fou Ministre d'Hisenda entre el 21 de gener i el 5 de juliol de 1890, repetiria al capdavant d'aquest ministeri ja durant el regnat d'Alfons XIII al govern que va presidir Sagasta entre el 15 de novembre i el 6 de desembre de 1902. Posteriorment ocuparia la cartera de ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 31 d'octubre i l'1 de desembre de 1905 en un govern presidit per Eugenio Montero Ríos. Va ser Governador del Banc d'Espanya entre octubre de 1897 i març de 1899 i, posteriorment, entre gener i juliol de 1916. En 1905 va rebre el títol de comte d'Albox[4] per la seva participació, en qualitat de comissari regi, en les tasques de reconstrucció d'una comarca d'Almeria després de les inundacions que va sofrir en 1891.[5] Referències
|