Eugenio Montero Ríos

Eugenio Montero Ríos

Eugenio Montero Ríos en 1914
Biografia
Naixement	13 novembre 1832 Santiago de Compostel·la (província de la Corunya)
Mort	12 maig 1914 (81 anys) Madrid
Sepultura	Pazo of Lourizán (en) (–1945) Church of our Lady of Os Praceres (en) (1945–)
President del Consell de Ministres d'Espanya
31 octubre 1905 – 1r desembre 1905 ← Eugenio Montero Ríos – Segismundo Moret y Prendergast →
President del Consell de Ministres d'Espanya
23 juny 1905 – 31 octubre 1905 ← Raimundo Fernández Villaverde – Eugenio Montero Ríos →
Ministre de Gràcia i Justícia
11 desembre 1892 – 6 juliol 1893 ← Fernando Cos-Gayón y Pons – Trinitario Ruiz Capdepón →
Senador al Senat espanyol
26 octubre 1889 – 12 maig 1914
Diputat a Corts
23 juliol 1888 – 22 novembre 1889 ← Eugenio Montero Ríos – Benito Calderón Ozores → Circumscripció electoral: la Corunya Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Diputat a Corts
24 abril 1886 – 1r juny 1888 – Eugenio Montero Ríos → Circumscripció electoral: la Corunya Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Diputat a Corts
1886 – 1886 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Ministre de Foment d'Espanya
27 novembre 1885 – 10 octubre 1886 ← Germán Gamazo y Calvo – Carlos Navarro Rodrigo →
Diputat a Corts
25 juny 1884 – 8 març 1886 Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884
Diputat a Corts
31 octubre 1881 – 31 març 1884 Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 1r març 1873 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 9 octubre 1872 Circumscripció electoral: la Corunya Electe a: eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Ministre de Gràcia i Justícia
13 juny 1872 – 12 febrer 1873 ← Alejandro Groizard y Gómez de la Serna – Nicolás Salmerón y Alonso →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
28 abril 1872 – 28 juny 1872 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Ministre de Gràcia i Justícia
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871 ← Augusto Ulloa y Castañón – Eduardo Alonso Colmenares →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
24 abril 1871 – 22 maig 1871 – José Crespo Villar → Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
14 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871
Ministre de Gràcia i Justícia
9 gener 1870 – 4 gener 1871 ← Manuel Ruiz Zorrilla – Augusto Ulloa y Castañón →
Ministre de Gràcia i Justícia
20 desembre 1869 – 1r gener 1870 ← Manuel Ruiz Zorrilla – Manuel Ruiz Zorrilla →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
17 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	magistrat, jurista, professor d'universitat, polític, escriptor
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya Universitat de Santiago de Compostel·la
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Progressista
Membre de	Real Academia Galega (membre honorari) (1905–1914) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de la Història
Família
Fills	Eugenio Montero Villegas, Andrés Avelino Montero Villegas
Parents	Eduardo Vincenti, gendre Manuel García Prieto, gendre Benito Calderón Ozores, gendre
Premis
(6 juny 1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII (30 agost 1895)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (12 febrer 1894)  collar de l'Orde de Carles III
Signatura

Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.

Va ser ministre de Gracia i Justícia amb Amadeu I i ministre de Foment, president del Tribunal Suprem i president del Consell de Ministres d'Espanya amb Alfons XIII.

Va iniciar els seus estudis en el seminari de Santiago, abandonant-los per falta de vocació. Va estudiar Dret en la Universitat de Santiago de Compostel·la i va ser catedràtic de Dret Canònic (disciplina eclesiàstica) en la Universitat d'Oviedo (1859), traslladant-se a la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1860 i en 1864 a la Universitat Central de Madrid. Va fundar el periòdic d'idees avançades, La Opinión Pública, portaveu d'Antonio Romero Ortiz, un dels participants en l'aixecament del comandant Solís de 1846 en Lugo.

Va començar la seva participació en la política dins del Partit Progressista de Joan Prim i Prats. Després de la revolució de 1868, va ser diputat en les Corts constituents de 1869 pels progressistes per la província de Pontevedra,^[1] i va participar en el govern de Prim en 1870 com a ministre de Gracia i Justícia. Partidari de la separació entre Església i Estat, va introduir com a importants novetats la llei de registre civil i del matrimoni civil.

Va ser un dels màxims valedors d'Amadeu I, amb el qual va ocupar dos cops més la mateixa cartera, promovent mesures legislatives tendents a separar l'Església i l'Estat. Va acompanyar al rei a Lisboa en 1873, després de la seva renúncia.

En 1873 va participar en la fundació del Partit Republicà Democràtic de Cristino Martos Balbi i en 1877 en la creació de la Institución Libre de Enseñanza, de la que en va ser nomenat rector (1877-1878).

Al principi de la restauració borbònica va oscil·lar entre el republicanisme (en 1880 encara signa un manifest republicà) i el liberalisme d'Izquierda Dinástica (1881). Però incapaç de desenvolupar un partit liberal que pogués competir amb Práxedes Mateo Sagasta, al final es va unir a la seva causa. Va ser ministre de Foment entre el 27 de novembre de 1885 i el 10 d'octubre de 1886,^[2] ministre de Gracia i Justícia entre l'11 de desembre de 1892 i el 6 de juliol de 1893,^[2] president del Tribunal Suprem (1888) i de ministre de Gracia i Justícia (1892). Va ser president de la delegació espanyola que va negociar el Tractat de París, després de la guerra amb els Estats Units (1898) i que va suposar la pèrdua de les últimes colònies.^[3] Després fou diverses vegades president del Senat.^[4]

Després de la mort de Sagasta el 1903, el va succeir de forma provisional, i va encapçalar, al costat de José Canalejas i Vega de Armijo, la fracció més esquerrana, oposada al centrisme, més moderat, de Segismundo Moret.

Va ser president del Consell de Ministres entre el 23 de juny de 1905 i l'1 desembre de 1905. L'oposició del monarca Alfons XIII a castigar els militars en l'incident del setmanari satíric Cu-Cut! va motivar la seva dimissió l'1 de desembre de 1905 (Montero Ríos va ser substituït per Moret, qui es va aprestar a promulgar la Llei de Jurisdiccions).

Va morir en Madrid el 12 de maig de 1914. En el seu testament renunciava a les condecoracions obtingudes de la corona.

Montero Ríos representa d'alguna manera l'entramat liberal del caciquisme polític dominant en la Galícia de la Restauració. Va ser cap d'una àmplia família sanguínia i política formada pels seus gendres (Benito Calderón Ozores, Manuel García Prieto) i fills (Eugenio i Andrés Avelino Montero Villegas) amb ramificacions a les quatre províncies. Els interessos organitzats entorn d'aquest polític cobrien al començament del segle XX la major part de Galícia. A la seva residència de Lourizán, província de Pontevedra, hi acudien polítics, periodistes i homes destacats de l'època en peregrinació com si fos una meca política.

A Santiago de Compostel·la publicà en 1855, la Memoria sobre el origen y relaciones de la Economía Política amb influències de La Sagra. De tornada d'Oviedo a la seva ciutat natal escandalitza als sectors moderats locals amb Ultramontanismo y cismontanismo en la historia y en la ciencia. Va practicar des de la premsa a l'alta cultura acadèmica, passant pel folklore d'arrel més popular.

La seva dilatada obra jurídica i parlamentària van ser d'una riquesa extraordinària. Vocal de la Secció primera de la Comissió general de codificació, va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la de Ciències Morals i Polítiques. A la seva iniciativa es deu la Llei Orgànica del Poder Judicial. Va col·laborar en la Revista General de Legislación y Jurisprudencia, amb contribucions sobre administració de justícia i tribunals de partit.

El primer biògraf important va ser el seu gendre Manuel García Prieto en un discurs pronunciat en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el 1930. Juan del Arco també va glossar la seva vida i obra en el tom X de Los presidentes del Consejo de la Monarquía Española (1874-1931), publicat el 1947. L'entrada molt completa de la Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada (1974) la va fer José Antonio Durán, qui també s'ocupà de l'estadista i jurista en el seu llibre Crónicas-4.

• Margarita Barral Martínez, Eugenio Montero Ríos a Santiago di Compostela (1886-1914) Arxivat 2013-01-18 a Wayback Machine., «Storicamente», 4 (2008)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugenio Montero Ríos

• Relacions Església-Estat segons Montero Ríos (castellà).
• Montero Ríos opina sobre el desastre colonial (castellà).
• Nobres, fidalgos e caciques, capítol d'Historias de Galicia a TVG.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Augusto Ulloa y Castañón Alejandro Groizard y Gómez de la Serna	Ministre de Gràcia i Justíca 1870-1871 (jul-oct) 1871 1872-1873	Succeït per: Augusto Ulloa y Castañón Eduardo Alonso Colmenares Nicolás Salmerón y Alonso
Precedit per: Alejandro Pidal y Mon	Ministre de Fomento 1885-1886	Succeït per: Carlos Navarro Rodrigo
Precedit per: Eduardo Alonso Colmenares	President del Tribunal Suprem 1888	Succeït per: Hilario Igón y del Royst
Precedit per: Fernando Cos-Gayón y Pons	Ministre de Gràcia i Justíca 1892-1893	Succeït per: Trinitario Ruiz Capdepón
Precedit per: Raimundo Fernández Villaverde	President del govern d'Espanya Juny 1905 – Desembre 1905	Succeït per: Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per: José Gutiérrez de la Concha José Elduayen Gorriti Marcelo Azcárraga y Palmero Marcelo Azcárraga y Palmero	President del Senat d'Espanya 1894- 1896 1898-1899 1901-1903 1910-1914	Succeït per: José Elduayen Gorriti Arsenio Martínez-Campos Antón Marcelo Azcárraga y Palmero Marcelo Azcárraga y Palmero
Premis i fites
Precedit per: Joaquín Maldonado Macanaz	Reial Acadèmia de la Història Medalla 3 1901 - 1914	Succeït per: Adolfo Fernández Casanova
Precedit per: Alejandro Oliván Borruel	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 18 1878- 1914	Succeït per: Bernabé Dávila y Bertoloti
Precedit per: José Moreno Nieto	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1875-1876	Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna