 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2019) |
Marc Egea i Ger (Barcelona, 1973) és un músic, compositor i poeta català establert a Sant Iscle de Vallalta.[1] Estudià filosofia i es doctorà amb una tesi sobre Ramon Llull.[2] Com a músic, tot i que la seva especialitat és la viola de roda, on ha seguit els passos de Valentin Castrier, toca diversos instruments ètnics i tradicionals com el flabiol, el taragot i el duduk.[3] A més, combina el seu gust pel folk tradicional amb el rock, el blues i altres gèneres moderns.[4] Va iniciar la seua carrera com a músic professional el 1990 i ha enregistrat més de trenta discos, tant en solitari com amb bandes i artistes.[5]
Ha enregistrat cinc discs amb El Pont d'Arcalís, així com també amb el grup de jazz fusió Kaulakau. Ha estat compositor i intèrpret de músiques per a teatre, dansa contemporània i recitals de poesia.[6]
Ha actuat en espais com l'Auditori de Barcelona, festivals de música com el Tradicionàrius[7] o el Festival de Torroella de Montgrí,[8] en esdeveniments com la Setmana del Llibre en Català,[9] o en trobades internacionals a la regió de Sàsser, a Sardenya, on va representar Catalunya juntament amb Jordi Molina, al costat d'entitats i músics d'Egipte, Grècia, el Marroc i Alemanya.[10]
Discografia parcial
- Les Ratlles del Món (amb Francesc Ten, Audiovisuals de Sarrià, 2003)
- Helionora (2005)
- Glimpse (2011)
- Flower of Death (Trading Records, 2011)[11]
- Gulliver (Discordian Records, 2013)[12]
- African Tales (Discordian Records, 2016)[13]
- La Ploma de Perdiu (amb Quirze Egea, Discmedi, 2019)
- Cosmic Microwave Background (Autoproducció, 2020)[14]
- Morning Improvisations (amb Paul Safar, Autoproducció, 2020)[14]
Obra publicada
Referències
- ↑ «Club Trébol - Marc Egea, intèrpret de viola de roda, flabiol i taragot de Transilvania», 23-05-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ Torra, Karles «Marc Egea i la viola de roda com a arma carregada de futur». Barcelona Metropolis, març-juny 2008 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ «L'Aula de Literatura de la UV inicia programació amb un recital de poesia catalana i música medieval del XIII al XV». Europa Press, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ Ramón, Angie. «Marc Egea: "Mucha gente compone sin tener ni idea de música"» (en castellà), 31-01-2018. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ «'Sonos', primer disc de Maram Trio». Enderrock.cat, 19-12-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «L’Aula de Literatura de la Universitat arranca amb un recital de poesia catalana i música medieval dels segles XIII, XIV i XV». Universitat de València, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Quirze i Marc Egea presenten avui ‘La ploma de perdiu’ al Tradicionàrius | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Montgrí, Festival de Torroella de. «Egea, Marc | Festival de Torroella de Montgrí». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Enderrock.cat. «Joan Miquel Oliver i Marc Egea seran a la Setmana del Llibre en Català | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Enderrock.cat. «Jordi Molina i Marc Egea, ambaixadors a Sardenya | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ «Marc Egea i la flor de la mort». Enderrock.cat, 15-12-2011. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «Sons de la Mediterrània: Marc Egea i els viatges de Gulliver», 22-09-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «Sons de la Mediterrània: Els contes africans de Marc Egea», 28-09-2016. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Mediterrània, Sons de la. «Sons de la Mediterrània : Viola de roda còsmica». [Consulta: 7 juny 2022].
