|
Margherita Piazzola Beloch
TrajectòriaBeloch va estudiar matemàtiques a la Universitat Sapienza de Roma i va escriure la seva tesi doctoral sota la direcció de Guido Castelnuovo. Es va llicenciar l'any 1908 [1] amb Laude i "dignita 'di stampa", el que va significar que el seu treball era digne de publicació i, de fet, la seva tesi Sulle trasformazioni birazionali nello spazio (Sobre transformacions biracionals a l'espai) es va publicar en l'Annali di Matematica Pura ed Applicata. Guido Castelnuovo va quedar molt impressionat amb el seu talent i li va oferir un lloc d'assistent que Margherita Beloch va acceptar i va ocupar fins a l'any 1919. Aquest any es va traslladar a la Universitat de Pavia i l'any següent a la Universitat d'Estudis de Palerm per treballar amb Michele De Franchis, una figura important de l'escola italiana de geometria algebraica en aquell moment.[1] L'any 1924, Beloch va completar la seva "libera docenza" (un títol que en aquell moment havia d'obtenir-se abans de convertir-se en docent) i tres anys després es va convertir en professora titular a la Universitat de Ferrara, on va impartir classes fins a la seva jubilació (1955).[1] Treball científicEls seus principals interessos científics van ser la geometria algebraica, la topologia algebraica i la fotogrametria. Després de la seva tesi, va treballar a la classificació de superfícies algebraiques estudiant les configuracions de línies que podrien estar en superfícies. El següent pas va ser estudiar les corbes racionals que es troben a les superfícies i en aquest marc Beloch va obtenir un important resultat: les superfícies hiperel·líptiques de rang 2 es caracteritzen per tenir 16 corbes racionals.[2] Beloch també va fer algunes contribucions a la teoria de corbes algebraiques esbiaixades.[3] Continuà treballant en les propietats topològiques de les corbes algebraiques, siguin planes o recolzades sobre superfícies reglades o cúbiques, durant la major part de la seva vida, escrivint una dotzena d'articles sobre aquests temes.[4] També va ser coneguda per la seva contribució a les matemàtiques del plegat de paper.[5] En particular, el 1936, va observar com resoldre equacions de tercer grau únicament plegant paper. Va ser la primera a formalitzar un moviment d'origami que permet traçar mitjançant el doblegat del paper la recta tangent comuna en dues paràboles determinades.[6] Com a conseqüència, va mostrar com resoldre amb origami problemes clàssics -impossibles de fer amb regla i compàs - com la trisecció de l'angle o la duplicació d'un cub. El moviment que va utilitzar es va anomenar el plec Beloch.[7][8] Al voltant de 1940 Beloch es va interessar cada cop més per la fotogrametria i l'aplicació de les matemàtiques, i en particular de la geometria algebraica. Vida personalMargherita Piazzola Beloch va néixer al si d'una família multicultural i internacional. Filla de l'historiador alemany Karl Julius Beloch, qui va ensenyar història antiga durant 50 anys a la Universitat Sapienza de Roma, i la nord-americana Bella Bailey originària de Washington. Va tenir una germana, Dorothy Beloch, que es va dedicar al món de l'òpera.[1] Referències
Information related to Margherita Piazzola Beloch |
||||||||||||||||||||||||||
