Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver al lliurament de la Creu de Sant Jordi el 2007
Biografia
Naixement	4 desembre 1946 Manacor (Mallorca)
Mort	10 febrer 2022 (75 anys) Sencelles (Mallorca)
3a Degana de la Institució de les Lletres Catalanes
2001 – 2004 ← Feliu Formosa i Torres – Josep Maria Benet i Jornet →
Dades personals
Residència	Barcelona (1969–)
Activitat
Ocupació	escriptora, escriptora de literatura infantil, guionista, escriptora de ciència-ficció, traductora, crítica literària, novel·lista
Ocupador	Diario de Mallorca El Correo Catalán
Membre de	Assemblea Sobiranista de Mallorca
Gènere	Dramatúrgia
Família
Cònjuge	Jaume Fuster i Guillemó (1969–1998), mort del cònjuge
Premis
(2022)  Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2016)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007)  Creu de Sant Jordi (2004)  Premi Jaume Fuster (2003)  Premi Ramon Llull (2001)  Premi Trajectòria (1994)  Premi Ciutat de Palma de novel·la (1991)  Premi Prudenci Bertrana de novel·la

Maria Antònia Oliver i Cabrer^[1] (Manacor, Illes Balears, 4 de desembre del 1946 - Sencelles, 10 de febrer de 2022)^[2] fou una escriptora mallorquina en llengua catalana.^[1] Resident a Barcelona des del 1969, és coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, traduccions al català i castellà, assaig literari, literatura infantil, dramatúrgia i guionatge. El 2016 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[3]

Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70,^[4] s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.^[5][4]

La seva narrativa és variada i dona un protagonisme especial a la dona. Va publicar unes onze novel·les. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina fincada a Barcelona, la Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana^[4][6] i que toca el tema dels canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona mallorquina que l'autora va conèixer el 1979, i que retrata la societat mallorquina de l'època.

En el camp de la narrativa breu, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va fer sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L'illa i la dona (2003), amb una selecció d'obres anteriors.

Ha col·laborat en publicacions com ara El Correo Catalán, Serra d'Or, Canigó, Cairell, Amb Potes Rosses, Diari de Barcelona i l'Avui. En col·laboració amb el fotògraf Toni Catany publicà el llibre reportatge Les illes (1975). Com a traductora d'anglès, francès i italià, ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville (la seva versió de Moby Dick mereixé el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985), entre d'altres, i també ha traduït obres al castellà. Les seves obres, al seu torn, han estat traduïdes a l'alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i portuguès.^[7]

Va morir el 10 de febrer de 2022, a l'edat de 75 anys,^[2]

• Margalida perla fina. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.

• Negroni de ginebra. Estrena. Zitzània Teatre, Terrassa, 1991.
• Negroni de ginebra. Barcelona: Edicions 62, 1993.
• La dida. Palma: Editorial Moll, 1996 (adaptació teatral de l'obra de Salvador Galmés).

Al castellà

Al català

• Les Illes. Fotografia de Toni Catany. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975.

• Premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració (1971) per Muller qui cerca espill, les mans s'hi talla
• finalista del Premi Sant Jordi (1984) per Crineres de foc
• Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1985) per la seva traducció de Moby Dick
• Premis Literaris de Girona-Prudenci Bertrana (1991), per Joana E.
• Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la (1994) per Amor de cans
• Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2001)
• Premi Ramon Llull del Govern Balear (2003)
• Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2004)
• Creu de Sant Jordi (2007), per la seva trajectòria com a escriptora^[8]
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2016)^[3]
• Medalla d'Honor i Gratitud de l'illa de Mallorca (2016)^{[cal citació]}
• Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma Illes Balears (2022), a títol pòstum^[9]

• Dari Escandell: Na Lònia Guiu de Maria-Antònia Oliver: la profanació d'un espai literari en català vedat a la dona, Universitat d'Alacant, 2008.
• Carles Cortés i Dari Escandell: Retrats. Maria Antònia Oliver. Barcelona: AELC, 2006.
• Isabel-Clara Simó: Maria-Antònia Oliver, una dona intel·ligent, Canigó (15/03/1980), p. 9-13.
• Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells: La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939 i 1949, (1971), Barcelona: reed. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2004.
• Adolf Piquer i Àlex Martín: Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle XX. Palma: Documenta Balear, 2006.
• "Maria-Antònia Oliver", a Margalida Pons i Catalina Sureda (ed.), (Des)aïllats: narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears. Barcelona: PAM, 2004.
• Joaquim Vilà i Folch: 'Negroni de Ginebra' de Maria-Antònia Oliver, a Serra d'Or. Barcelona, Any XXXIII, Núm. 384 (desembre 1991), p. 103.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• «Maria Antònia Oliver i Cabrer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• Fons personal de Maria Antònia Oliver a la Biblioteca de Catalunya.
• «Maria Antònia Oliver», Lletra, (Nou diccionari 62 de la literatura catalana), 2000.
• «Oliver, Maria Antònia» Arxivat 2010-04-10 a Wayback Machine. Corpus literari.
• Dari Escandell, Na Lònia Guiu de Maria-Antònia Oliver: la profanació d'un espai literari en català vedat a la dona, estudi, Universitat d'Alacant, 2008.