|
Montserrat Abelló i Soler
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014)[1][2] fou una poeta i traductora catalana. Va publicar els llibres de poesia Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006) i va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath.[3] Va obtenir alguns guardons rellevants com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. El 26 de gener de 2018 es va inaugurar la biblioteca de Les Corts que duu el seu nom escollit per la Taula de Dones de Les Corts per commemorar el centenari del seu naixement. BiografiaTot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut en diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare Mateu Abelló i Roset[4] natural de Montblanc (enginyer naval), la seva mare era Isabel Soler i Gonsé natural de Tarragona. Va estudiar a Barcelona, on, a la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida va augmentar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile).[5] En aquest país sud-americà va viure uns vint anys. Tornà a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant en la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.[5] A part d'escriure, en aquests anys va traduir autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E. M. Forster, Adrienne Rich, Anne Sexton, Denise Levertov, Margaret Atwood, Anne Stevenson i, sobretot, Sylvia Plath, de qui va rebre una forta influència.[6] En aquell temps, començà a publicar els seus poemaris. També va traduir a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany.[7] És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).[7] Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va col·laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i va ser una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.[7] El 1998 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.[8] El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement al fet «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».[9] L'any 2009 Jordi Valls li va dedicar un estudi monogràfic.[10] El 2012 es va publicar l'obra Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló, amb pròleg de Carme Riera.[11] Obra Poesia
Estudis literaris
Premis artístics i honors
Fons personalEl seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del juliol de 2015. Va ingressar-hi per voluntat expressa de l'autora, que durant la primavera de l'any 2014 va interessar-se a preservar el seu arxiu literari a la Biblioteca. Els fills de la poeta i traductora van fer efectiva la seva voluntat donant el seu fons a la Biblioteca, així com la documentació, constituïda per l'arxiu literari i la biblioteca personal d'Abelló, que serà conservada i posada a l'abast dels investigadors.[14] Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
