Nahcolita
Cristalls de nahcolita
Fórmula química	NaHCO₃
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.01
Dana	13.1.1.1
Heys	11.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,47Å; b = 9,68Å; c = 3,48Å; β = 93,38°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc, grisenc
Macles	molt comunes
Exfoliació	perfecta en {101} i {111} bona en {100}
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,21 g/cm³ (mesurada); 2,16 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,377 nβ = 1,503 nγ = 1,583
Birefringència	δ = 0,206
Dispersió òptica	r < v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1928
Símbol	Nah
Referències	[1]

La nahcolita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la seva composició: sodi (na-), hidrogen (-h-), carbonat (-co-) i la terminació -lita.

La nahcolita és un carbonat de fórmula química NaHCO₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són típicament allargats al llarg de [001], d'aproximadament 1 centímetre, amb grans {110}, {010}, {101} i petits {120}, {101} i {111}. També es troba com a masses fibroses, orientades perpendicularment als plans d'estratificació; en agregats porosos friables.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nahcolita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, natrita, gregoryita, kalicinita, teschemacherita i wegscheiderita.

És un precipitat de les aigües termals. Es troba com eflorescències al voltant dels llacs salins i en salmorres. Es forma en una etapa tardana en massissos alcalins diferenciats, o com un sòlid en inclusions líquides en alguns altres minerals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trona, termonatrita, thenardita, halita, gaylussita, burkeïta, northupita i borax.^[2] Va ser descoberta l'any 1928 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia), en un túnel de lava associada a thenardita i a halita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nahcolita