|
Nicolas Rossolimo
Nikolai Spiridonovitx Rossolimo, més conegut com a Nicolas Rossolimo (rus: Николай Спиридонович Россоли́мо; Kíiv, Imperi Rus, 28 de febrer de 1910 – Nova York, 24 de juliol de 1975) fou un jugador d'escacs rus, estatunidenc, francès i grec, que tenia el títol de Gran Mestre Internacional des de 1953. Després d'obtenir la ciutadania grega el 1929 va poder emigrar a França i fou diversos cops campió de París. El 1952 va emigrar als Estats Units, i hi va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units de 1955.[1] Fou resident a Nova York fins a la seva mort. La variant Rossolimo de la defensa siciliana duu el seu nom. Biografia i resultats destacats en competicióRossolimo va néixer a Ucraïna quan era part de l'Imperi Rus, fill de Spiridon Rossolimo, un pintor de retrats rus descendent de grecs i la seva muller Xenia Nikolaevna Skugarevskaya, una escriptora de l'aristocràcia que també feia de corresponsal de guerra.[2] Era nebot del famós neuròleg i psiquiatre Grigori Ivanovitx Rossolimo. Va viure a Moscou a mitjan 1920s, i es va mudar a París amb la seva mare russa el 1929. Després que acabés segon rere el Campió del Món José Raúl Capablanca en un torneig a París el 1938, va guanyar el Campionat de França el 1948.[3] També fou Campió de París set cops, un rècord,[4] i va empatar dos matxos el 1948 i el 1949 amb Savielly Tartakower.[1] El 1955 va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units celebrat a Long Beach, Califòrnia, al desempat, per davant de Samuel Reshevsky. El premi era un automòbil Buick nou. Rossolimo va jugar representant França a les Olimpíades d'escacs de 1950 i de 1972, i representant els Estats Units a les 1958, 1960, i 1966.[5] Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1950 i el de Gran Mestre Internacional el 1953. El 1952, es va mudar als Estats Units amb la seva muller Véra i el seu fill Alexander per retrobar-se amb la seva mare i el seu pare russogrec a Nova York. (Quan va arribar als Estats Units, el seu nom era sovint lletrejat com a "Nicholas".) A Nova York va treballar com a cambrer, taxista, va tocar l'acordió i va fer de cantant, i va muntar un estudi d'escacs per mantenir-se ell i la seva família. El llegendari Rossolimo Chess Studio estava situat a Greenwich Village a Manhattan. Era una mena de cafè que servia menjar i beure, i també venia jocs d'escacs i llibres, però en què el públic - inclosos artistes famosos com ara Marcel Duchamp – podien jugar als escacs entre ells, i de vegades contra Rossolimo per un preu (Rossolimo hauria jugat partides simultànies amb molts dels seus patrocinadors). Rossolimo va morir a causa de ferides que es va fer al cap en caure per unes escales, just després d'acabar tercer al seu darrer torneig, el World Open de 1975.[1][6] Fou enterrat en un cementiri rus ortodox a Nova Jersey.[7] Talent dels escacs Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Rossolimo-Reissman, posició després de 22...Rh8.
Els millors jugadors als quals Rossolimo va guanyar foren Iefim Bogoliúbov, David Bronstein, i l'exCampió del Món Max Euwe, contra qui va tenir dues victòries i un marcador favorable. També va aconseguir taules contra quatre Campions del Món: José Raúl Capablanca, Max Euwe, Bobby Fischer, i Vassili Smislov. D'acord amb chessmetrics, lloc web que estima els rànquings històrics dels jugadors basant-se en els seus resultats, el seu rànquing més elevat fou el de 15è delm ón, assolit el desembre de 1953.[8][9] Rossolimo va guanyar moltes premis de bellesa i premis a la millor partida per les seves boniques partides, i va ser anomenat un "artista dels escacs".[10][11] Ha estat citat per haver dit (aquí en traducció): "Què se suposa que haig de fer, canviar el meu estil romàntic i esdevenir un caçador de punts a qualsevol preu? No, no ho faré. Lluitaré per l'art dels escacs. No em convertiré en un monstre".[12][13][14] La següent és una de les seves partides més brillants. Al Horowitz, el darrer columnista d'escacs de The New York Times, va dir d'aquesta partida que era "un dibuix amb un caràcter sorprenent, elegant i explosiu".[15] El Boston Globe escrivia: "El veritable talent Nicolas Rossolimo va fer una de les més increïbles jugades de tots els temps a Rossolimo-Reissman: 23.Dg6!!".[16]
variant Rossolimo. Les negres continuen 3...g6, 3...d6, o 3...e6.
LlegatUna de les innovacions més duradores de Rossolimo és la variant de la defensa siciliana que duu el seu nom – la variant Rossolimo: 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 (vegeu del diagrama). Mentre generalment evita els focs d'artifici tàctics comuns a la siciliana oberta, la variant Rossolimo ofereix a les blanques un cert avantatge d'obertura alhora que permet al primer jugador d'esquivar grans quantitats de teoria associada amb la siciliana oberta.[17] AltresRossolimo va escriure dos llibres: Les Echecs au coin du feu, una col·lecció dels seus estudis i finals amb un prefaci de Savielly Tartakower, publicat a París el 1947; i Rossolimo's Brilliancy Prizes, autopublicat a Nova York el 1970. També va enregistrar cançons en rus, francès i anglès, en un disc la portada del qual va ser dissenyada per Marcel Duchamp i produït per la Kismet Record Company.[18] És l'heroi en un capítol del llibre Losing Moses on the Freeway.[19] També era cinturó marró en judo i va enregistrar un àlbum de cançons russes.[20] Torneigs i matxsLa següent taula mostra els resultats de Rossolimo en la majoria dels torneigs i matxs que va disputar. (La columna "Puntuació" mostra el nombre de punts sobre el total possible. La "+" indica el nombre de partides guanyades, "−" les derrotes, i "=" les taules.)
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
