Els seus pares professors de literatura clàssica i músics, van ocupar càrrecs de direcció en l'àmbit escolar; el seu pare director d'Institut i la seva mare directora d'una escola.[1] El seu avi Charles Bruneau, és l'autor d'una famosa història de la llengua francesa.[3]
Pascal va passar una infància difícil, amb períodes d'anorèxia i d'autisme i més tard de depressió.
Formació
Va anar a l'Institut de l'Havre i al de Sèvres,on va adquirir coneixements de llatí i grec, llengües que posteriorment ha definit com les seves "llengües originàries".[1]
Ha estudiat filosofia a la Facultat de lletres de Nanterre (1966-1968) on va coincidir amb Daniel Cohn-Bendit. Va tenir com a professors a Emmanuel Levinas i Paul Ricoeur,[1] l'any 1968 va decidir abandonar la facultat per dedicar-se a la literatura i a la música.
Gestor Cultural
La publicació del seu primer treball, un assaig dedicat a Leopold von Sacher-Masoch (Editorial Mercure) li va obrir les portes a l'editorial Gallimard que li va oferir un lloc com a lector. A Gallimard hi ha col·laborat durant 25 anys, ocupant llocs de lector (1969-1977), membre del Comitè de lectura (1977-1994) i Secretari General del servei literari (1990-1994).
Amb el suport del president francès François Mitterand, va fundar i presidir (1990-1994) el Festival d'Opera i Teatre barroc de Versalles.
De 1990 a 1993 ha presidit el Concert de les Nacions, amb la col·laboració de Jordi Savall.
El 7 de novembre de 2015 va participar en l'homenatge al primer autor d'un text escrit en llengua francesa, Nithard, Comte Abad de Saint Riquer, amb un espectacle titulat "Vie et Mort de Nithard" amb text de Quignard, coreografia de Luc Petton i música de Vavier Rosselle.
Carrera literària
Com a escriptor ha publicat una gran quantitat d'obres; novel·les, poesia, assaig, recull d'aforismes, texts filosòfics, treballs sobre música, etc., col·laborant amb una gran quantitat de petites editorials.[4]
1994: Le Sexe et l'effroi, L'Occupation américaine, Les septante
1995: Rhétorique spéculative, L'Amour conjugal, Les Septante (1995)
1996: La Haine de la musique
1998: Vie secrète
2000: Terrasse à Rome (Gran premi de l'acadèmia Francesa)
2002: Dernier royaume (tom I: Les Ombres errantes [Premi Goncourt 2002]; tom II: Sur le jadis; tom III: Abîmes ; tom IV: Les Paradisiaques; tom V: Sordidissimes [2005]), Tondo (2002),
2005:Ecrits de l'Éphémère, Pour trouver les enfers
2006: Villa Amalia, Triomphe du temps, L'Enfant au visage de la mort, Requiem, Le Petit Cupidon
2007: La Nuit sexuelle
2008: Boutès
2009: La Barque silencieuse
2011: Les solidarités mystérieuses, Portraits de la pensée
2012: Les Désarçonnés (Dernier royaune -tom VII-)
2013: La Suite des chats et des ânes, Leçons de solfège et de piano, L'Origine de la danse
2016: Les Larmes.
2017: Dans ce jardin qu'on aimait.
2017: Performances des ténèbres.
2018: L'Enfant d'Ingolstadt (Dernier Royaume, tome X)
2020: L'Homme aux trois lettres., (Dernier Royaume, tome XI)
