|
Pedralba
Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. GeografiaEl municipi està situat en una zona de transició entre la comarca dels Serrans i la del Camp de Túria. El relleu pertany a un glacis o terreny pendent que s'estén entre la zona litoral i les serres de l'interior, que en terme de Pedralba apareix ja bastant accidentat per una sèrie d'elevacions que adquirixen el caràcter de veritables serres. Les altures més importants són el Cerro Partido, la Serratilla, la Lloma del Ferrer, i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de Parayola. En tots predominen els materials cretacis. El riu Túria travessa el terme pel mig, seguint una direcció NO–SE, formant una sèrie de terrasses quaternàries amb els seus al·luvions sobre els quals s'han desenvolupat terrenys d'horta. A ell afluïxen els barrancs del Cuchillo, Xiva, la Salá i la Font de la Zorra. També destaquen les fonts de la Teja i la Salá. El clima de Pedralba és típicament mediterrani. LímitsPedralba limita amb els termes municipals de Bugarra (a la mateixa comarca), Benaguasil, Llíria i Vilamarxant (al Camp de Túria); i amb el de Xest (a la comarca de la Foia de Bunyol). AccésEs té accés, des de València, a través de la carretera CV-370 i també a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-376. HistòriaEl terme de Pedralba va tenir una intensa ocupació humana a partir de l'edat del bronze, encara que possiblement va estar habitat abans, si els sílex i altres restes trobades en la Covacha del Salto del Lobo són de temps neolítics, com fan pensar algunes poques peces. La població és d'origen musulmà. Va ser conquistada pel rei Jaume I en 1237 i donada amb el seu castell a Berenguer d'Entença. Més tard va pertànyer a Pere Peres Sabata de Calataiud i als seus descendents; Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl († c. 1374) encetà la línia dels barons de Pedralba.[1] Els vassalls eren musulmans, primer mudèjars, i des del 1525, moriscs, i habitaren Pedralba gairebé en exclusivitat fins a l'any de l'expulsió dels moriscs (1609) en la qual col·laborà en Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, I comte de Real i baró de Pedralba.[2] El poble comptava amb vora 450 habitants cap a l'any 1572, que es reduïren a uns 279 l'any 1646. El 1787 registrà 1016 habitants; el 1877 ja n'eren 2276, mentre que l'any 1910 s'assolia el màxim poblacional, amb 2967 ànimes. Després, la població minvà per l'èxode rural, arribant a un mínim l'any 1991, amb uns 2.000 habitants. Posteriorment s'ha produït una constant recuperació demogràfica.[3] L'església depenia de Vilamarxant, de la qual es va independitzar en 1547, tenint com a annexa la de Bugarra fins a 1902. Demografia
EconomiaL'economia de Pedralba és bàsicament agrícola, fonamentada en la vinya i la taronja. En la muntanya hi ha vegetació de pins, matolls i espart. La superfície llaurada està dedicada sobretot a la vinya. La garrofera seguix en extensió a la vinya, que ha crescut en els últims anys. Altres cultius són l'olivera, els cereals i els cítrics. En la zona de regadiu el cultiu més important és el de la ceba. La ramaderia té una importància secundària. El sector industrial tot just està desenvolupat i es dedica als subderivats de la vinya (vins, misteles i alcohols). AlcaldiaDes de 2023 l'alcalde de Pedralba és Andoni León Sáenz PSPV-PSOE.[4]
Monuments
Cultura
Festes locals
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedralba
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
