Persuasió (pel·lícula de 1995)
Persuasió (títol original: Persuasion) és un telefilm britànico-estatunidenco-francès dirigit per Roger Michell i difós l'any 1995. Ha estat doblada al català.[1] La cinta va començar la seva carrera com a telefilm al Regne Unit però es va estrenar com a pel·lícula en sales de diversos països com els Estats Units, Austràlia, o els Països Baixos. ArgumentPersuasió és l'adaptació de la novel·la homònima de Jane Austen, publicada a títol pòstum l'any 1818, i que explica la història d'Anne Elliot i del capità Wentworth. 1813, Anglaterra. No podent fer front als seus deutes, Sir Walter Elliot es veu obligat a llogar el seu domini, Kellynch Hall, a l'almirall Croft. Marxa a Bath amb la seva filla gran, Elizabeth. Anne, amb 29 anys, resta a Uppercross, a casa de la seva germana més petita, Mary, egoista i hipocondríaca, casada amb Charles Musgrove. Però s'entera de l'arribada imminent del germà de Mrs Croft, el capità Wentworth, el seu amor de joventut, aleshores un oficial de la marina de posició social inferior i amb poc futur, al qual es va deixar persuadir de renunciar-hi vuit anys abans per la seva amiga Lady Russell. Ella no l'ha oblidat però veu amb tristesa que l'evita: no l'ha perdonat; sembla seduït per les dues joves germanes de Charles Musgrove, en particular la viva i voluntària Louisa.[2] Durant una sortida amistosa a Lyme Regis, Louisa, malgrat estar en guàrdia, es mostra imprudent en el Cobb i es fereix greument mentre que Anne revela les seva sang freda i la presència d'ànim. S'adona aleshores que ella només compta verdaderament per ell, però què pot fer, ja que tothom està persuadit que està compromès amb Louisa i que Anne, per la seva banda, és cortejada pel seu cosí, un jove i ric vidu, el futur hereu de Kellynch Hall? A Bath, després d'una successió d'imprevistos que posen la paciència d'Anne a prova, la situació es desenllaça finalment per ella i Frederick, mentre que l'atenció dels tafaners es concentra en la feliç desfilada d'un circ. Mrs Rooke, la infermera de Mrs Smith, després és present en el moment de les explicacions donades per aquesta sobre Mr Elliot; aquest apareix d'altra banda només com a ric (després del seu primer matrimoni) i desitjós de tenir un títol, bloquejant les aspiracions de Mrs Clay sobre Sir Walter. Al film, vol al contrari reflotar la seva situació financera, greument compromesa per les seves despeses irreflexives - ben lluny del caràcter calculador i fredament realista que li atribueix Jane Austen. El final definitiu acabat per l'autora el 6 d'agost de 1816 és després recuperat al film. Però Frederick deixa caure un rellotge de sorra, i no la seva ploma, i el seu paraigua és el que torna a buscar al White Hart i no els seus guants. Anne, després d'haver llegit la seva carta, abandona l'alberg corrents i l'agafa en un carrer molt animat on es desplega l'ostentació d'un circ, cosa que, pel professor de literatura Nora Stovel, evoca més un film de Fellini que una novel·la de Jane Austen, i « aquesta impressió de carnaval empeny Frederick i Anne a abraçar-se en ple carrer, d'una manera que hauria estat particularment improcedent per Jane Austen ». A continuació, certament al final del film, a la vetllada a Camden Place, el capità Wentworth interromp prou maleducadament la partida de cartes de Sir Walter Elliot per demanar-li la mà de la seva filla, davant tots els convidats presents, provocant la decepció d'Elizabeth Elliot (que esperava casar-s'hi) i de Mr Elliot (que acabava de demanar la seva mà a Anne). Al curs d'aquesta mateixa tarda, s'entera igualment que Napoleó acaba d'abandonar l'illa d'Elba, i que torna la guerra contra França. La última imatge mostra el capità Wentworth en el seu navili, escodrinyant l'horitzó amb el seu llarga-vista, somrient, amb Anne Wentworth al seu costat, un pla que sembla manllevat dels amotinats del Bounty. Repartiment
Llocs de rodatge
Diferències amb la novel·laEl film és en general molt fidel a la novel·la de Jane Austen, si no en el text, sempre en el to, i se separa poc de la seva font, llevat del final, on apareixen diverses diferències importants.
Referències
|