Philosophie des Unbewusstent

*Philosophie des Unbewusstent*
(de) Philosophie des Unbewussten
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Eduard von Hartmann
Llengua	alemany
Publicació	Regne de Prússia, 1869
Edició en català
Traductor	Manuel Pérez Cornejo
Tema	inconscient
Altres
ISBN	978-1440050282

Philosophie des Unbewusstent (Filosofia de l'inconscient: resultats especulatius segons el mètode d'inducció de les ciències físiques) és un llibre del 1869 del filòsof Eduard von Hartmann.^[1] Com a culminació de les especulacions i troballes de la filosofia romàntica alemanya en els primers dos terços del segle xix, la Filosofia de l'inconscient es va fer famosa.^[2] Fins al 1882, va aparéixer en nou edicions.^[3] Una traducció a l'anglés de tres volums se'n publicà el 1884.^[4]^[5] El treball influiria en les teories de l'inconscient de Sigmund Freud i Carl Jung.^[4]^[6]

Acollida

Filosofia de l'inconscient es va traduir de l'alemany al francés i a l'anglés, i va tenir moltes edicions en els tres idiomes, i això va exercir una gran influència en la cultura europea i ajudà al fet que la idea de l'inconscient fos familiar i acceptada a la fi del segle xix.^[7] L'obra fou molt llegida.^[8] La filosofia de l'inconscient fou rebatuda en la Psicologia des d'un punt de vista empíric (1874) del filòsof Franz Brentano, que va comentar que la definició de consciència de Hartmann potser es referia a "una cosa purament imaginària" i no estava pas d'acord amb la seua definició de consciència.^[9]

Friedrich Nietzsche qualificà l'obra de Hartmann com una "filosofia de la ironia inconscient", en Sobre l'ús i abús de la història per a la vida, un dels assaigs inclosos en Consideracions intempestives (1876). En mots de Nietzsche: "Pren una balança i posa l'"Inconscient" de Hartmann en un dels platerets, i el seu "Procés del món" en l'altre. Hi ha qui creu que pesen el mateix; perquè en cada plateret hi ha una mala paraula i un bon acudit.”^[10]

S'ha considerat que el treball de Hartmann prepara el camí per a la posterior teoria de l'inconscient de Freud.^[4] Freud consultà la Filosofia de l'inconscient mentre escrivia La interpretació dels somnis (1899), en què anomenà a Hartmann el més ferm oponent de la teoria que els somnis són desigs complerts.^[6]^[11] El filòsof Hans Vaihinger rebé també influència d'aquesta obra, i relata en la Filosofia del "com si" (1911) com el dugué a Schopenhauer.^[12] El psiquiatre Henri Ellenberger escriu en El descobriment de l'inconscient (1970) que el principal interés de l'obra de Hartmann no són les seues teories filosòfiques, sinó la riquesa del seu material de suport.^[2]

El psicòleg Hans Eysenck escriu en Decline and Fall of the Freudian Empire (1985) que la versió de l'inconscient de Hartmann és molt semblant a la de Freud.^[5] El filòsof Roger Scruton qualifica en Desig sexual (1986) la Filosofia de l'inconscient com el "primer gran tractat" sobre l'inconscient. Dona crèdit a Hartmann per fer una descripció "astuta i vigorosa" del desig sexual; el considera, però, incapaç d'explicar-ne la intencionalitat.^[13] John Kerr escriu que les idees de Hartmann sobre "destrucció i transformació" són paral·leles a les de la psicoanalista Sabina Spielrein.^[14] El poeta italià Giovanni Pascoli fou influenciat per la Filosofia de l'inconscient en el seu programa poètic, Il fanciullino (El xiquet, 1897).

Referències

↑ Títol complet: "Philosophie des Unbewussten: Speculative Resultate nach inductiv-naturwissenschaftlicher Methode (subtítol original en la primera edició del 1869: Versuch einer Weltanschauung): citat per by Sebastian Gardner, "Eduard von Hartmann's Philosophy of the Unconscious, chapter 7 of "Thinking the Unconscious, Nineteenth-Century German Thought", ed. Nicholls and Liebscher, Cambridge University Press, 2010.
↑ ^2,0 ^2,1 Ellenberger, Henri F.. The Discovery of the Unconscious: The History and Evolution of Dynamic Psychiatry. New York: Basic Books, 1970, p. 209–210. ISBN 0-465-01672-3.
↑ Dufresne, Todd. Tales from the Freudian Crypt: The Death Drive in Text and Context. Stanford: Stanford University Press, 2000, p. 88. ISBN 0-8047-3885-8.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Stack, George J.. Audi, Robert. The Cambridge Dictionary of Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 363. ISBN 0-521-63722-8.
↑ ^5,0 ^5,1 Eysenck, Hans. Decline and Fall of the Freudian Empire. Harmondsworth: Penguin Books, 1986, p. 33. ISBN 0-14-022562-5.
↑ ^6,0 ^6,1 Sulloway, Frank. Freud, Biologist of the Mind: Beyond the Psychoanalytic Legend. London: Burnett Books, 1979, p. 253. ISBN 0-233-97177-7.
↑ Stevens, Anthony. On Jung. London: Penguin Books, 1991, p. 12. ISBN 0-14-012494-2.
↑ Smith, Roger. The Norton History of the Human Sciences. New York: W. W. Norton & Company, 1997, p. 401. ISBN 0-393-31733-1.
↑ Brentano, Franz. Psychology from an Empirical Standpoint. London: Routledge, 1995, p. 104. ISBN 0-415-10661-3.
↑ Friedrich Nietzsche, On the Use and Abuse of History for Life, trans. (revised edition 2010) by Ian Johnston (anglés).
↑ Freud, Sigmund; Robertson, Ritchie. The Interpretation of Dreams. Oxford: Oxford University Press, 1999, p. 106. ISBN 0-19-210049-1.
↑ Vaihinger, Hans. The Philosophy of 'As If'. Fakenham: Cox & Wyman, 1968, p. xxviii.
↑ Scruton, Roger. Sexual Desire. London: Phoenix, 1994, p. 194–195. ISBN 1-85799-100-1.
↑ Kerr, John. A Dangerous Method. London: Atlantic Books, 2012, p. 590. ISBN 978-0-85789-178-5.

[1] Títol complet: "Philosophie des Unbewussten: Speculative Resultate nach inductiv-naturwissenschaftlicher Methode (subtítol original en la primera edició del 1869: Versuch einer Weltanschauung): citat per by Sebastian Gardner, "Eduard von Hartmann's Philosophy of the Unconscious, chapter 7 of "Thinking the Unconscious, Nineteenth-Century German Thought", ed. Nicholls and Liebscher, Cambridge University Press, 2010.

[Ellenberger-2] 2,0 ^2,1 Ellenberger, Henri F.. The Discovery of the Unconscious: The History and Evolution of Dynamic Psychiatry. New York: Basic Books, 1970, p. 209–210. ISBN 0-465-01672-3.

[3] Dufresne, Todd. Tales from the Freudian Crypt: The Death Drive in Text and Context. Stanford: Stanford University Press, 2000, p. 88. ISBN 0-8047-3885-8.

[Stackarticle-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Stack, George J.. Audi, Robert. The Cambridge Dictionary of Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 363. ISBN 0-521-63722-8.

[Eysenck-5] 5,0 ^5,1 Eysenck, Hans. Decline and Fall of the Freudian Empire. Harmondsworth: Penguin Books, 1986, p. 33. ISBN 0-14-022562-5.

[Sulloway-6] 6,0 ^6,1 Sulloway, Frank. Freud, Biologist of the Mind: Beyond the Psychoanalytic Legend. London: Burnett Books, 1979, p. 253. ISBN 0-233-97177-7.

[7] Stevens, Anthony. On Jung. London: Penguin Books, 1991, p. 12. ISBN 0-14-012494-2.

[8] Smith, Roger. The Norton History of the Human Sciences. New York: W. W. Norton & Company, 1997, p. 401. ISBN 0-393-31733-1.

[9] Brentano, Franz. Psychology from an Empirical Standpoint. London: Routledge, 1995, p. 104. ISBN 0-415-10661-3.

[10] Friedrich Nietzsche, On the Use and Abuse of History for Life, trans. (revised edition 2010) by Ian Johnston (anglés).

[11] Freud, Sigmund; Robertson, Ritchie. The Interpretation of Dreams. Oxford: Oxford University Press, 1999, p. 106. ISBN 0-19-210049-1.

[Vaihinger-12] Vaihinger, Hans. The Philosophy of 'As If'. Fakenham: Cox & Wyman, 1968, p. xxviii.

[13] Scruton, Roger. Sexual Desire. London: Phoenix, 1994, p. 194–195. ISBN 1-85799-100-1.

[14] Kerr, John. A Dangerous Method. London: Atlantic Books, 2012, p. 590. ISBN 978-0-85789-178-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Philosophie des Unbewusstent

Acollida

Referències

Information related to Philosophie des Unbewusstent

Portal di Ensiklopedia Dunia