|
Pierre Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'edat contemporània. BiografiaVa néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual fou catedràtic el 1965. Membre de l'École pratique des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València. El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[1] Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). L'any 1996 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra. Activitat historiogràficaVa coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera. Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle xx. Activitat occitanistaPèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981). Obra seleccionada
Fons Pierre VilarEl Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona (UdG) recull tots els llibres dels segles XIX i XX de la biblioteca personal de l'historiador Pierre Vilar, donats per la seva família el 2006. En total, són més de 6.500 volums i 331 títols de revista, alguns d'ells signats pels autors i amb dedicatòries. Els llibres estan dipositats a la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona.[3] La catalogació del Fons es va realitzar durant el mateix any 2006, i s'engloba dins un projecte més ambiciós de commemoració del centenari del naixement de l'historiador, entre els anys 2006 i 2007. La suma d'aquest llegat al dels Fons Jaume Vicens Vives, Joan Reglà, Ramon Garrabou, Jordi Nadal, Joaquim Nadal i Lluís Maria de Puig confereixen a la Universitat de Girona una gran rellevància com a centre d'investigació històrica i historiogràfica a Catalunya. Notes
Referències
Enllaços externs
|
||||||
