Les platges de Barcelona són les que conformen el litoral marítim de Barcelona, dividint-lo en diferents platges al llarg de gairebé cinc quilòmetres.[1][2] Són fàcilment accessibles des de qualsevol punt de la ciutat i compten tant amb els equipaments bàsics i com amb els de lleure. Les platges de Barcelona estan disponibles tot l'any i són la zona d'esbarjo més gran de la ciutat.
A finals de la dècada del 1980, arran dels futurs Jocs Olímpics que se celebrarien a la ciutat l'estiu de 1992, Barcelona va iniciar la recuperació del seu front marítim. Aquesta va suposar un canvi històric, ja que fins aleshores havia viscut d'esquena al mar, i va fer possible la integració de les platges del nord a la vida quotidiana dels barcelonins.[1][3][4] Amb la celebració del Fòrum de les Cultures a la ciutat el 2004 se seguí urbanitzant la línia de costa en direcció al Besòs, i es van crear també els banys del Fòrum, una platja sense sorra integrada dins del parc del Fòrum.[3] Durant la temporada de bany de 2019 la bandera groga va tenir una gran presència a les platges de la ciutat atesa la mala qualitat de l'aigua o per la presència de meduses.[5]
El gener de 2020, el temporal Gloria també va tenir una forta incidència en la línia del litoral i va causar-hi grans desperfectes. A resultes d'aquesta situació, l'ajuntament de la ciutat va dir que demanaria la declaració de zona catastròfica i en una primera avaluació va xifrar les destrosses en més de 12 milions d'euros.[6] Un mes més tard, ja s'havia aprovat la sol·licitud de zona greument afectada pel temporal i la xifra del balanç final pels danys ocasionats havia augumentat fins als gairebé 24 milions d'euros. Es va acordar destinar-ne 1,2 a les reparacions més urgents a les platges, que van iniciar-se a començaments de març, tot i que durant els dies que van succeir el temporal ja s'havien fet alguns treballs per tal de redistribuir-ne la sorra moguda pel vent. Com a conseqüència del Gloria, les platges van perdre entre un 10% i un 20% de la seva superfície, i les més afectades van ser les de Nova Icàra, Nova Mar Bella, Bogatgell i Mar Bella. Malgrat això, en la primera estimació se n'havia fixat la pèrdua mitjana de sorra en un 30%, però la bonança meteorològica posterior va fer possible que bona part de la sorra fos recuperada.[7]
Després de l'episodi del temporal, diversos experts van alertar que la ciutat no podria mantenir les platges en el futur perque no serien sostenibles, i van assegurar que caldria adoptar mesures per limitar l'ocupació del litoral marítim. També van advertir que, a causa del canvi climàtic, la pujada del nivell del mar i l'escalfament de l'aigua suposarien més episodis de maror i una activitat marina i costanera més notable. L'entitat ecologistaEcologistes en Acció es va oposar a la reposició artificial de la sorra, al·legant que fer-ho suposava un gran impacte no només econòmic sinó també ambiental, i va proposar alternatives com la de permetre que els sediments dels rius arribéssin de manera natural fins a la línia de costa.[8]
Les platges que conformen la costa de la ciutat són de sorra fina i daurada, amples i d'aigües poc profundes.[2] De sud-oest a nord-est són les següents:[1]
Sant Sebastià, al barri de la Barceloneta (Ciutat Vella), amb una llargada aproximada de 660 m. És la platja situada més a ponent i, juntament amb la platja de la Barceloneta, és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.[9]
Sant Miquel, al barri de la Barceloneta (Ciutat Vella), amb una llargada d'uns 420 m per 48 d'amplada. Està situada entre les platges de Sant Sebastià i la Barceloneta. És una de les més antigues de la ciutat.[10] S'hi troba L'estel ferit, una escultura de Rebecca Horn, que ha propiciat que també sigui coneguda popularment com "els cubs".[11]
Barceloneta, al barri de la Barceloneta (Ciutat Vella), amb una llargada d'uns 400 m i una amplada mitjana de 79. Està situada entre les platges de Sant Miquel i del Somorrostro. Juntament amb la de Sant Sebastià és una de les més antigues i de major tradició de la ciutat.[12]
Somorrostro, al barri de la Barceloneta (Ciutat Vella), amb uns 522 m de llargada. Està situada entre les platges de la Barceloneta i de la Nova Icària, davant de l'Hospital del Mar. Fins al 1966, la platja del Somorrostro va acollir el barri de barraques que li donà nom.[1][13] A partir de l'any 2011, el tram de la platja de la Barceloneta comprès entre el Port Olímpic i l'espigó del Gas fou reanomenat com a platja del Somorrostro per a recuperar la memòria dels barris de barraques de Barcelona.[14]
Bogatell, al barri del Poblenou (Sant Martí), amb una llargada d'uns 700 m. Està situada entre les platges de la Nova Icària i de la Mar Bella, i és una de les que va adquirir qualitat al recuperar la façana marítima de Barcelona.[16]
Nova Mar Bella, al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Sant Martí), amb una llarga de 420 m aproximadament. Està situada entre les platges de la Mar Bella i Llevant, i juntament juntament amb la de la Mar Bella, es va crear al recuperar la façana litoral de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de la ciutat.[18]
Llevant, al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Sant Martí), amb una longitud d'uns 375 m i una amplada mitjana de 74. Està situada entre la platja de la Nova Mar Bella i la plataforma del zoo marí. És una platja artificial que es va crear a partir de la retirada de l'escullera de Rambla de Prim i la construcció de la plataforma que estava reservada per al zoo marí.[19] És l'única platja de la ciutat on és permés el bany de gossos a l'estiu, i amb aquesta finalitat des de 2016 se n'habilita una part i se separa físicament de la resta de la platja.[20]
Banys del Fòrum, al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Sant Martí), amb una longitud aproximada de 375 m. Està situada entre la plataforma del zoo marí i el límit del barri del Besòs i el Maresme. Es tracta d'una platja artificial i poc convencional, ja que no disposa de sorra i l'accés al bany es fa directament des de superfícies pavimentades.[1] Forma part del parc del Fòrum, creada arran del Fòrum de les Cultures que tingué lloc a la ciutat el 2004.[13]
Des de la temporada de bany de 2016 l'Ajuntament posa a disposició dels seus ciutadans quatre itineraris marins, amb longituds d'entre 0,6 km i 1,2 km, per a que puguin practicar natació en aigües obertes i immersió lleugera. Aquests itineraris estan situats dins de les zones de bany a les platges de la Barceloneta, Sant Sebastià, Mar Bella i Nova Mar Bella, estan balisats i compten amb indicacions tant sobre les seves característiques com sobre la biodiversitat i les característiques del fons marí.[37]
