Plaça de la Virreina
La Plaça de la Virreina és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona situada a un entrant del carrer d'Astúries i carrer de l'Or, i accessible pel carrer de l'Església, el carrer de la Santa Creu i el carrer de Torrijos. Popularment, també se la coneix com la plaça de Sant Joan, pel fet que allotja la parròquia homònima del segle xix.[1] HistòriaRep el nom del desaparegut palau de La Virreina, antiga residència d'estiueig del virrei Manuel d'Amat i de Junyent. Tanmateix, aquest morí pocs anys després de la finalització i la seva vídua Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru va fer-se càrrec de l'administració d'aquest i del palau de la Rambla. Durant aquest període, mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[2] La plaça es va urbanitzar el 1878 a partir del projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda, al mateix temps que s'iniciaven les obres de l'església de Sant Joan, les quals no finalitzarien fins al 1884. S'instal·laren bancs de pedra a banda i banda de la plaça alhora que es plantaren diversos plataners.[2] Durant els primers anys, no s'hi van celebrar actes de la Festa Major de Gràcia per respecte a l'església, encara que s'oficiaven les principals festes religioses. L'Orfeó Gracienc hi va començar a organitzar ballades de sardanes a partir de la dècada de 1920.[3] No seria fins a l'any 1947 que els veïns de la plaça començaren a participar de la Festa Major a la plaça.[3] Durant la Guerra Civil espanyola, els veïns de la zona es refugiaren dels bombardejos de l'aviació italiana al refugi antiaeri que es trobava a un costat de la plaça i del que se'n desconeix l'estat de conservació.[4] Al bell mig de la plaça hi ha una font pública anomenada Font de Rut. La base de pedra és prismàtica amb un broc i una pica a cadascun dels costats,[5] i és coronada per una escultura en bronze que representa la figura bíblica de Rut.[3] Porta als seus braços un manat d'espigues, fet que li ha dut a ser anomenada també l'Espigoladora.[5] És obra de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau.[3] i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1949, coincidint amb la que seria la diada de Catalunya.[3] Referències
Bibliografia
|