Des de València, s'accedix a la localitat a través de la N-332 per a enllaçar després amb la CV-505.
Història
Al terme municipal de Benicull, que abans pertanyia a Polinyà, han aparegut vestigis d'època neolítica (Sima de la Pedrera), època romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries medievals. Però la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins al seu desmembrament el 23 de setembre del 1836, moment en què comença la història de Polinyà com a municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, duu data de 7 d'abril de l'any 1254: és una escriptura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita amb hort.
Demografia
La segregació de la localitat de Benicull de Xúquer en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.
L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un petit sector de la fusta. Una petita part de la població treballa en la indústria de la comarca i en el sector servicis. Encara amb l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques indústries localitzades en el terme tenen, la majoria, un origen familiar i artesanal.
Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del segle passat.
Gastronomia
Té l'arròs com a element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'altres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o amb caldo, l'arròs amb panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquesa i variació, és el plat festiu per excel·lència. Un altre dels plats més característics és la fenollà, fet a base d'ou, bacallà i fenoll, bledes o espinacs, que se sol menjar en Setmana Santa.