|
Rachel Noël
Rachel Noël (Lausana, 1977)[1] és una directora de cinema, especialment coneguda per la seva pel·lícula Ma mère s'appelle fôret. És llicenciada en Humanitats per la Universitat de Lausana, ha treballat a l'École Cantonale d'Art de Lausanne[2] i actuallent és cap de Programes de la galeria Tate Modern de Londres.[3] BiografiaLa seva mare és d'origen neerlandès, però de jove viatjà a Suïssa per fer de mainadera i s'hi establir en casar-se amb Michel Noël. Rachel va créixer a Suïssa amb la seva família, amb els seus pares i germans, i passava els estius en una casa als Alps: totes aquestes temàtiques quotidianes i familiars les reprendrà més tard el film Ma mère s'appelle Fôret (2013) gràcies a la recuperació, després de la mort del seu pare, dels vídeos domèstics de la família, gravats en Súper 8.[4] Després de cursar els estudis d'Humanitats a la Universitat de Lausana, cursà un Diploma d'Estudis Avançats (DEA) a la Universitat de Ginebra relacionat amb els estudis de gènere, concretament el seu treball girà entorn autoretrats de dones artistes: Frida Kahlo, Artemisia Gentileschi, Camille Claudel et Aloïse.[5] Més tard treballà en el món museístic: concretament, durant tres anys col·laborà amb el Museu Olímpic de Lausana. Debutà al món del cinema gràcies a la Fundació Emilie Gourd, que l'any 2005 llançà un concurs titulat "Les Idées contemporaines féministes", a partir del qual creà l'embrió de la pel·lícula i la desenvolupà, després de guanyar el concurs.[5] Des de l'any 2013 és cap de Programes, Col·laboracions i Aprenentatge de la Tate Modern (Londres), i lidera diverses experiències d’aprenentatge multidisciplinari, esdeveniments i oportunitats per a joves a la Tate Britain i la Tate Modern.[3] Filmografia
Referències
Enllaços externsInformation related to Rachel Noël |
||||||||||||||||
