Rafael Masó i Valentí (Girona,16 d'agost de 1880- Girona,13 de juliol de 1935) va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle xx, un precursor del moviment del Noucentisme. Els seus encàrrecs s'ubiquen principalment a Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burgesia del primer quart de segle xx. Va tenir un compromís molt marcat amb el catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920 i 1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep Ensesa i Pujades va dissenyar i construir, a final de la dècada dels anys vint, la urbanització de S'Agaró, potenciant un racó idíl·lic de la Costa Brava amb una arquitectura moderna i harmònica.[1]
Va complementar la seva activitat professional d'arquitecte amb la d'escriptor d'articles i poemes. Com a poeta va resultar guardonat en diverses convocatòries de Jocs Florals.[2] A la seva Girona nadiua, estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol. Durant els seus estudis a Barcelona, va entrar en contacte amb Josep Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli literari implicat en el canvi de moviment: del Modernisme cap al Noucentisme.
Biografia
Casa natal de Masó a Girona
Va néixer a la Casa Masó de Girona, on s'havien instal·lat els seus pares, Rafael Masó i Pagès i Paula Valentí i Fuster després de casar-se el 1877. La finca era propietat de la família Valentí.
Rafael Masó era el segon d'onze germans: Santiago, Rafael, Artur, Joan, Francesc de Paula, Àngela, Josep, Alfons, Narcís, Maria i Paula. Dels onze germans, Artur, Josep i Alfons varen morir quan eren infants, i Francesc de Paula Masó a l'adolescència. Els Masó Valentí van créixer en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada, dins d'un ambient culte, propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, fundador del Diario de Gerona. Allà varen viure de prop diverses iniciatives culturals[3], als que se sumen l'amor a la ciutat i les seves tradicions. Aquestes influències van marcar la personalitat i la trajectòria de l'arquitecte.[4] D'altra banda, l'ocupació del seu pare com a procurador dels tribunals, va afegir la voluntat d'intervenció a la vida pública entre els valors que va rebre d'ell, junt amb la profunda religiositat.[3]
Rafael Masó va morir a Girona el 13 de juliol del 1935, a l'edat de 54 anys. L'estudi i investigació de la seva obra han estat decisius per a la sensibilització i la recuperació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Primers estudis i joventut
Els estudis de batxillerat els va cursar al col·legi dels Maristes de Girona. Va tenir una educació religiosa rigorosa en el context d'una Girona costumista i patint encara les conseqüències econòmiques de les guerres napoleòniques. Aquestes circumstàncies varen forjar en ell una atenció especial a les tradicions populars, fet que va reflectir en els seus poemes El meu carrer,De la llar, Cançons d'infants, El pessebre dels infants.[3]
Un cop finalitzat el batxillerat el 1895, va estudiar unes assignatures pel curs preparatori d'Arquitectura: Ampliació de física i química general (1895 - 96), Anàlisi matemàtica I i zoologia (1896 - 97), Anàlisi matemàtica II, geometria general, mineralogia i botànica (1897 - 98), Geometria analítica i geometria descriptiva (1898 - 99), i Càlcul diferencial i integral i mecànica racional (1899 - 1900). També va realitzar l'assignatura de dibuix lineal i de figura (1898 - 99), on realitzava dibuixos de còpies de guix, flora i de detalls arquitectònics.
Mentre estudiava el curs preparatori d'arquitectura, entrà en contacte amb la Joventut Catalanista i amb la Congregació Mariana dels Jesuïtes, dues institucions que marcarien el seu estil i compromís catalanista, des de seccions especialitzades d'aquestes organitzacions, com ara l'Agrupació Catalanista d'Esport (1900) o l'Agrupació d'Arts i Lletres (1900), A Girona, aquests joves, que es reunien per parlar d'art i literatura, fundaren la revista Gerunda (1900 - 1901) una revista publicada quinzenalment de ciències, arts i literatura, que conviuria amb les tendències de La Renaixensa i de La Veu de Catalunya, altres revistes destacades de l'època. Començà també a escriure col·laboracions al Diario de Gerona, l'Enderroch (1902) i la revista Vida (1902 - 1903, 34 números publicats) promoguda per Francesc i Antoni Viver, Santiago, Rafael i Joan Masó, Joan Roquet i Rafael Gay de Montellà, i amb diferents col·laboradors especials com Narcís Verdaguer,Raimon Casellas o Prudenci Bertrana. Eren revistes culturals dedicades a l'art i la literatura, amb tendències diverses.
Quan encara no s'havia destacat en la política, es va trobar implicat en uns aldarulls i va ser detingut junt amb el seu germà Santiago Masó i Xavier Montsalvatge, per defensar els resultats electorals de 1901 obtinguts pel Centre Catalanista de Girona, un efímer partit creat al voltant dels ideals nacionalistes.[5]
Estudis d'arquitectura a Barcelona
Rafael Masó inicià els estudis d'arquitectura a Barcelona l'any 1900. Sis anys més tard, el 1906, va tornar a la seva Girona natal amb el títol d'arquitecte, en la mateixa promoció dels seus col·legues i amics: Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. Amb aquests compartia, a més, l'admiració per Antoni Gaudí, amb qui havia coincidit al Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona. Rafael Masó, al costat d'altres artistes, escriptors i intel·lectuals barcelonins, protagonitzà l'evolució del Modernisme vers una alternativa que acabaria esdevenint el Noucentisme.
L'octubre del 1900 Masó es traslladà a Barcelona i es matriculà com a alumne oficial a l'Escola d'Arquitectura. En els projectes realitzats durant els seus estudis, ja es veuen definides la seva personalitat i la seva admiració per Antoni Gaudí. El seu projecte de final de carrera, dedicat a una Llotja de Contractació, va provocar polèmica entre el professorat, per la seva evident inspiració gaudiniana,
Masó considerava Gaudí com el millor representant dels ideals del grup al qual ell pertanyia, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest grup, inspirat per Josep Torras i Bages, es basava en els ideals de la religió catòlica i el catalanisme. A més a més, durant els seus anys d'estudi a Barcelona, Masó va exercir de catequista a la Sagrada Família, coincidint amb la els primers anys de seva edificació.
Una altra institució amb la que va tenir contactes va ser l'Acadèmia de Llengua Catalana, vinculada a Torras i Bages, on al voltant de Josep Carner hi trobà un grup de joves intel·lectuals que es feien anomenar els cal·ligeneics (bella generació), que seran el nucli fundacional del Noucentisme:[6]Guerau de Liost, Emili Vallès, Joan Alzina i Melis, Francesc Sitjà i Pineda, i Josep M. López-Picó. Durant els seus estudis a Barcelona, Masó no tan sols no deixà les seves activitats als cercles culturals gironins, sinó que engrescà als seus nous amics a col·laborar a la vida cultural de la seva ciutat.
També col·laborà a la revista Montserrat, del grup de Carner, i Vida, escissió de la revista Gerunda; amb el seu germà Santiago, Rafael Gay de Montellà i Prudenci Bertrana, entre altres col·laboradors.[7] Des de Vida es volia dinamitzar la vida a la ciutat, a través d'una crítica decadentista de la Girona morta, titllada de provinciana i avorrida. Aquesta imatge de Girona es reflecteix en els poemes de Rafael Masó escrits en aquella època i en alguns dels treballs de Josep Carner com la seva Evocació mortuòria, un cru retrat de la Girona del canvi de segle.[8]
L'actitud cívica, el catalanisme i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó desplegués una intensa activitat com com a poeta, urbanista, polític i promotor de l'art i l'arquitectura.
Activitat professional
Interior de la farmàcia Masó, ara Saguer
Un cop obtingut el títol d'arquitecte el 1906, Masó tornà a Girona amb la voluntat de intervenir i modernitzar la seva ciutat. Aquest projecte de transformació estava estretament relacionat amb la seva vida personal, professional, cultural i ciutadana.
Les dificultats que l'arquitecte trobà al llarg del seu projecte de canvi, varen causar-li disgusts i desencisos,[9] especialment durant els primers anys, tot i amb això va trobar l'essència del veritable art que cercava en el seu arrelament al món tradicional, familiar i cultural, elements que la ciutat de Girona li oferia.
La seva activitat com a arquitecte va viure la crisi del modernisme i la formulació d'un estil nou a partir d'un cert neopopularisme i de les experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà especialment per la domèstica anglesa de Voysey i la Sezession Vienesa representada per Josef Hoffmann, Olbrich i Adolf Loos. Aquests interessos i relacions els va cultivar a través de contactes i lectures de revistes europees, i molt especialment durant el llarg viatge de noces que va fer per Europa el 1912. Amb aquest bagatge i experiències Rafael Masó va contribuir al canvi de gust cap al Noucentisme que es va viure a Girona ara fa cent deu anys.
Masó volia fer per a Girona una arquitectura moderna i inspiradora com era Barcelona, tot i que era conscient de la limitació sociològica i econòmica que afrontava.
L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes:[10]
1906-1911. Les obres d'aquests primers anys són d'una gran diversitat. Més que treballs d'arquitectura, hi predominen projectes d'arts aplicades; mobles, interiors, casulles, banderes, objectes diversos i treballs d'art gràfic, on hi descobrim els seus referents. Per Masó, aquestes obres menors tenien la mateixa importància que les obres d'arquitectura més prestigioses, perquè contribuïen a forjar l'ambient noucentista que estava sorgint. Alguns dels encàrrecs més destacats d'aquest període són la reforma del menjador del Mas El Soler (1906 - 1907) de Sant Hilari, la Farmàcia Masó (1908), actual Farmàcia Saguer, la Casa Batlle (1909), la Farinera Teixidor (1910), el magatzem Ensesa (1911), la Casa Salieti (1910 - 1911) i la primera reforma de la Casa Masó (1910 - 1912), totes a la ciutat de Girona. Com a complement a la seva arquitectura, el 1908, va organitzar juntament amb J. B. Coromina i Ricard Guinó, l'Exposició d'Artistes Gironins, on es mostraven treballs d'arquitectura de Masó, de pintura de Coromina i d'escultura d'en Guinó. Amb aquesta exposició, Masó presentava la seva feina com una obra d'art més i la relligava a la projecció dels artistes de la ciutat.
1912-1922. L'any 1912, després del retorn del seu viatge de noces per Europa amb la seva dona Esperança Bru, va refermar la seva actitud inicial de definir un estil propi. El viatge va ser organitzat com una oportunitat de conèixer l'arquitectura i l'art que s'estava realitzant a Centreeuropa. La parella va visitar Avinyó, Lyon, Ginebra, Lausana, Zúric, St. Gallen, Stuttgart, Darmstadt, Bietigheim, Rothenburg, Nuremberg, Dresden, Múnic, Innsbruck, Verona, Venècia, Bolonya, Florència, Pisa, Gènova, Niça, Menton, Mònaco, Montecarlo, Marsella, Nimes, tornant a Barcelona, i arribant-se a Montserrat. En aquest gran viatge, Masó va poder contemplar in situ estils arquitectònics i obres, les quals coneixia per les revistes i llibres, i confirmar i contrastar la seva obra amb tipologies que en aquell moment li interessaven, com l'arquitectura industrial i tradicional, l'arquitectura antiga romana, i la Secessió Vienesa, entre d'altres. Masó va prendre bona nota d'aquests estils arquitectònics, i en alguns casos els incorporà als seus projectes. Aquest període es considera el més interessant de la seva arquitectura en el que projectà obres modernistes i noucentistes, que han esdevingut referents de l'arquitectura catalana del moment. Alguns treballs serien Athenea, Can Cendra d'Anglès, la Casa Masramon d'Olot, La Casa Ensesa i Farinera La Montserrat, la Casa Casas i Casa Teixidor, i la casa Gispert-Saüch, a Girona.
1923-1935. En el període que coincideix amb la Dictadura de Primo de Rivera, Masó reforça la idealització de Catalunya i l'expressió de catalanitat mitjançant elements de la tradició com terracotes, esgrafiats o columnes, amb una sintonia amb l'estil barroc més popular. És en aquell moment quan, com a regidor de Foment va intentar fer una reforma definitiva a la ciutat de Girona, definint la protecció del barri vell, ordenant la zona del pla, arrel de l'enderroc de les muralles i baluards, i dotant de infraestructures la ciutat. En aquesta darrera va treballar també en l'estudi, la recuperació i la protecció del patrimoni. Són obres d'aquest període la cooperativa la Econòmica Palafrugellenca, la Casa Cots, la Casa Colomer, la urbanització Teixidor a Santa Eugènia a Girona, i la urbanització de S'Agaró a Castell-Platja d'Aro.
Patrimoni literari
Rafael Masó va ser poeta abans que arquitecte. La seva vessant com a poeta li va reportar èxits entre els seus coetanis. Guanyador de diversos Jocs Florals, l'any 1911 va ser inclòs com a poeta en el fundacional Almanac dels noucentistesd'Eugeni d'Ors.
Els seus poemes mostren influències de Carner, López-Picó i Guerau de Liost. Masó recorre a les formes de la poesia més clàssica. En les seves produccions trobem sonets i alexandrins, i també versos decasíl·labs.
La majoria dels poemes que Masó va escriure, van ser publicats a la Revista de Catalunya, al Almanach dels Noucentistes, la revista Montserrat, i Vida...
Els seus poemes tracten temàtiques com: Paisatges urbans, Amor i Amistat, Fe i religió, Tradició i circumstàncies, i Apariats.
Bona part d'aquests poemes es troben al recull de David Prats anomenat Antologia poètica, publicat al 2006.[11]
L'any 1906, coincidint amb el centenari del seu títol d'arquitecte, la ciutat de Girona va celebrar l'Any Masó amb diverses publicacions, exposicions, convcerts i activitats diverses.
Des del 2012 la Casa Masó de Girona organitza un itinerari literari que, a través de l'obra poètica de Rafael Masó i de textos d'altres poetes i escriptors, recorre la Casa Masó, que també va ser lloc d'acollida i reunió dels poetes més destacats del Noucentisme.[12]
Al llarg de la seva vida, Rafael Masó es va mantenir en contacte personal i epistolar amb diferents personatges destacats de l'època:
El 1913, el nucli gironí fundà la societat cultural Athenea com espai de promoció del Noucentisme.[13] Des d'aquí va esdevenir l'ànima d'un grup d'artesans i artistes entre els quals trobem l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan B. Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els germans Busquets com a decoradors.
El seu interès per millorar la societat el va portar a l'activitat política.[14] A Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill Mates, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga Regionalista. A Girona, a les eleccions municipals de 1920 s'integrà a la candidatura de la Lliga Regionalista, i guanyà les eleccions municipals. Rafael Masó entrarà a l'ajuntament com a regidor, amb el doble objectiu de racionalitzar l'urbanisme de la ciutat i millorar la dotació d'equipaments educatius i culturals. Masó creia en el poder públic com a creador d'institucions culturals.
Amb la Dictadura de Primo de Rivera el 1923, que suposà la suspensió de la vida democràtica, Rafael Masó i altres regidors catalanistes, varen ser empresonats per haver-se adherit a un acte catalanista organitzat pel Centre Autonomista de Dependents de Comerç. Un cop alliberat, Masó va patir una sanció que l'incapacità per actuar com a professional en obres de caràcter oficial. Tot i això, no va deixar de participar en la causa catalanista i de resistència a la Dictadura.
En la seva obra, Masó recupera la tradició artesana de la ceràmica, el treball de la fusta, el vitrall i la forja, i defineix un estil propi que dona caràcter propi a la ciutat. A més de cases, xalets i blocs de pisos, va dissenyar tot tipus d'edificis, des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues; també es va dedicar a la reforma de masies i a la restauració d'arquitectura medieval.
Vitrall de la Casa Ensesa
Els projectes de Masó, més enllà de l'estructura dels edificis, abastaven la decoració dels interiors domèstics i del disseny de mobiliari. Un exemple seria un dels vitralls del rebedor del primer pis de la Casa Ensesa, que actualment estàn exposat al Museu d'Història de Girona, i tota la col·lecció de mobiliari que es pot contemplar a la Casa Masó.
Làpida que Rafael Masó dedica a Guillem Colteller.
A més dels elements comentats, Rafael Masó també va realitzar una làpida dedicada a Guillem Colteller, metge de la casa reial catalana en el segle IV i un dels grans coneixedors de la ciència mèdica del Principat. Aquesta làpida va estar exposada al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona, però va ser retirada al 1940.[15] Actualment es troba al Museu d'Història de Girona. Transcripció de la làpida:
"ANNO DOMINI MCMXXI A MESTRE GUILLEM COLTELLER FISICH DELS REYS PERE III Y IHOAN I EL CONGRES DE METGES DE LLENGUA CATALANA CELEBRAT A GERONA".
Les obres més destacades de l'arquitecte són, a Girona, la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1913). En altres poblacions trobem la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914) i la ciutat-jardí de S'Agaró (1923). Malauradament algunes vegades la manca de sintonia amb els seus clients impedia el desenvolupament total dels projectes. Passat el temps, alguns dels seus edificis es van enderrocar o alterar de forma irrecuperable; d'altres es conserven.
Al llibre Rafael Masó arquitecte noucentista de Joan Tarrús i Narcís Comadira gtrobem ressenyats una bona part dels projectes i obres de l'arquitecte.[16]
Restauració i reforma d'un casal del segle xvi. La intervenció se centrà en el pati i l'escala d'accés a la planta noble. A l'interior decorà la sala principal i dissenyà una làmpada
S'ha conservat en bon estat. Les rajoles del vestíbul foren arrencades i reposades posteriorment. La làmpada actualment és a l'església de Sant Feliu
Reforma d'una casa amb façana a la Ramble, construcció d'una escala d'accés i tancament d'un antic passatge entre la Rambla i el carrer Peixetaries Velles.
Edifici disposat en tres façanes i porxo en cantonada. A la planta baixa hi ha les dependències comercials i al pis superior la sala d'actes amb encavallades de fusta
Actualment es troba mig enderrocat
Cooperativa Agrícola la Canetense. L.Rosin Arxiu Municipal de Canet
Reforma i ampliació d'un edifici existent, Rafael Masó construeix un nou cos amb façana al carrer Séquia i la reforma de la façana de la plaça Marquès de Camps amb la característica tribuna que identifica la casa
Reforma integral i ampliació d'un edifici existent, de botiga en planta baixa i habitatges. En la façana predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals i el cos central que s'eleva sobre el fris
Al costat de la Casa Teixidor, Rafael Masó dissenya una urbanització per als treballadors de la Farinera Teixidor. El conjunt eren quatre cases econòmiques i un xalet aïllat, destinat al director de la fàbrica
Edifici de planta rectangular amb un pati central al voltant del qual es distribueixen les diverses dependències del palau. Després de diverses reformes anteriors, l'any 1929 Masó, per encàrrec dels Marquesos de Robert, hi treballarà fins al 1932[19]
Entre 1929-1934, Rafael Masó porta a terme les obres de restauració per encàrrec de Joaquim de Robert i de Carles. Per aquest mateix propietari Masó reformarà el castell Palau Lo Mirador, també a Torroella de Montgrí
Habitatge unifamiliar aïllat exemple de les torres d'estiueig d'estil noucentista construïdes en els anys 1930. El cos principal és un volum cúbic de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vents, porxos i galeries
Intervenció en un edifici d'origen medieval, que afectà l'interiorisme del vestíbul, sala de pas i menjador, també hi va dissenyar la llar de foc i diversos mobles
Lletres entrada Fundació Rafael Masó, carrer Ballesteries 29 de Girona
L'any 2006 es va crear la Fundació Rafael Masó com entitat pública, sense ànim de lucre, a partir de la cessió de la Casa Masó a l'Ajuntament de Girona per part dels seus últims propietaris, Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta Busquets, nebots de l'arquitecte. Compta amb el suport dels successors de Rafael Masó, del mateix Ajuntament, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona i de la Universitat de Girona. Tots ells integren el Patronat de la Fundació
La seva missió és la de gestionar la conservació i la visita a la Casa Masó, promoure l'estudi, preservació i difusió de l'obra de Masó i del Noucentisme català, i fomentar la conscienciació sobre la importància de l'arquitectura i l'urbanisme per a la societat i les persones. Per això organitza exposicions, publicacions, i activitats educatives per a tots els públics.[20]
La seu social de la Fundació Rafael Masó és a la Casa Masó, al número 29 del carrer de les Ballesteries de Girona. Era la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i conserva la memòria de la família Masó i del moment cultural que va propiciar el desplegament del Noucentisme a la ciutat de Girona.[21]
La Casa Masó actual és el resultat de la successiva unió de quatre cases adquirides per la família Masó entre mitjan segle xix i principi del xx, i el seu aspecte és semblant al que va tenir després de l'última intervenció de Rafael Masó, l'any 1919.[22]
Patrimoni de la Fundació
La Casa Masó compta amb uns 1.000 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i 4 pisos amb una superfície de 200 metres quadrats per planta. La planta baixa i dos dels pisos estan oberts al públic.
Pel que fa a la col·lecció conserva 1.100 objectes catalogats (42 obres originals de Rafael Masó) datats entre 1880 i 1940. La col·lecció inclou pintura, escultura, dibuix, gravat, ceràmica, mobiliari, vidre, metall, tèxtil, estris i utensilis, dels segles XIX i XX. La biblioteca i hemeroteca de la Fundació la integren uns 3.000 volums i 5.000 revistes i altres publicacions dels dos darrers segles. Aquest fons està a disposició dels investigadors, Gràcies a un conveni amb la Biblioteca de la Universitat de Girona s'està catalogant el fons ide forma gradual se integra en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya,consultable en línia (CCUC).[23]
L'Arxiu custodia uns 3.000 documents i fotografies, datats entre 1628 i 2012. Es tracta del testimoni documental de la vida de més de sis generacions vinculades a la Casa Masó.
Casa Masó: els dibuixos de l'arquitecte (del 28 d'abril del 2012 al 27 de gener del 2013). La mostra presenta més de 40 dibuixos originals de Masó i fotografies de les reformes de la casa, ara fa cent anys, amb especial atenció al mobiliari i la decoració dels interiors segons l'estètica noucentista.
Athena 1913: el temple del Noucentisme (del 16 de març del 2013 al 26 de gener del 2014). Exposició que commemora el centenari de la creació de l'associació i de l'edificació de l'edifici que va esdevenir emblema del Noucentisme.
Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat (del 9 de maig del 2014 al 31 de gener del 2015). L'exposició presenta les obres públiques que Masó va realitzar durant la Mancomunitat.
Retrats de medalla: l'espectador del bronze (del 21 de març al 12 de setembre del 2015). Exposició de la col·lecció de més de 300 medalles d'artistes i medallistes de Catalunya i arreu d'Europa durant el Modernisme, el Noucentisme i l'Art Déco.
Art en el llibre: ex-libris del Modernisme i el Noucentisme (del 28 d'octubre del 2015 al 2 d'abril del 2016). Exposició de més de 300 ex-libris dels millors artistes del Modernisme i el Noucentisme, procedents de les diferents col·leccions públiques i privades de Catalunya i de la pròpia Casa Masó.
Mercè Huerta (1929-2015): l'essencial és mirar (del 25 d'octubre al 30 de novembre del 2016). Exposició presentada conjuntament per la Fundació Fita, la Fundació Valvi i la Casa Masó, com a homenatge pòstum a la pintora, educadora i il·lustradora Mercè Huerta (1929-2015), que també va ser presidenta d'honor de la Fundació Rafael Masó.
"De l'amor és lo jardí": Masó i els teixits (del 17 de desembre del 2016 al 20 de maig del 2017). Exposició que explora per primera vegada de forma especifica l'obra de Masó en l'àmbit tèxtil, i ho fa des d'una doble vessant: la privada i la pública.
Els Masó: artistes i col·leccionistes (del 17 de juny al 25 de novembre del 2017). Exposició que presenta per primera vegada una selecció de les obres que els Masó van anar adquirint a finals del segle xix i principis del xx.
Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona (del 20 de desembre de 2017 al 28 d'abril del 2018). Exposició que coincideix amb l'any Puig i Cadafalch es commemora a Girona amb una exposició dedicada als Banys Àrabs.
La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932) (del 19 de maig al 10 de novembre del 2018). Exposició que presenta una selecció de les 18 cases més representatives del Noucentisme per mostrar fins a quin punt el substrat polític i cultural que va donar forma al moviment noucentista, que també va crear una determinada arquitectura i decoració d'interiors al servei de la nova burgesia catalana.
"Treballem per l'art": La Impremta Masó de Girona (1889-1992) (del 26 de gener al 29 de setembre del 2019). Aquesta exposició és una antologia d'un segle de la cultura visual, literària i periodística de la ciutat de Girona.
També organitza i col·labora periòdicament en exposicions temporals fora de la Casa Masó sobre l'obra de Rafael Masó, els seus contemporanis o altres aspectes relacionats amb la seva vida i el seu temps.[26]
Paral·lelament ha creat un Programa Educatiu dedicat a donar a conèixer l'obra de Rafael Masó i difondre l'arquitectura, amb atenció especial als estudiants de primària i secundària. En aquest sentit s'organitzen visites i tallers a la Casa Masó, cursos de formació del professorat, i s'han signat convenis de pràctiques per a estudiants universitaris (Universitat de Girona i Universitat de Barcelona, i centres educatius de la Catalunya Nord).[27]
També està desenvolupant un programa de voluntariat cultural, amb persones que col·laboren en diferents tasques i activitats: visites guiades, atenció al visitant, tallers educatius, recerca en el fons bibliogràfics i artístics de la Fundació, etc.[28]
Publicacions
Coincidint amb la inauguració de la Casa Masó i la presentació de la primera exposició temporal, la Fundació va publicar el llibre Casa Masó: vida i arquitectura noucentista, editat per Jordi Falgàs, amb textos de Narcís-Jordi Aragó, Jordi Falgàs i Rosa Maria Gil. Inclou diferents articles sobre la història de la casa, les intervencions de Rafael Masó, i un recorregut fotogràfic per l'interior de l'edifici. A més a més, la majoria de les exposicions temporals realitzades disposen d'un catàleg i s'han publicat diferents articles en diaris i plataformes digitals.
↑Tarrús i Galter, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Brau edicions, 1996, p. 275. ISBN 9788496842038.
↑«Ca n'Aragó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2013].
↑Garcia Vilallonga, Borja «Rafael Masó a Llagostera». Crònica, Any XII, 22, 2002 [Consulta: 4 setembre 2020].
↑«Voluntariat». Fundació Rafael Masó. [Consulta: 30 agost 2017].
Bibliografia
AADD. Rafael Masó i Valentí, Arquitecte (1880-1935). Catàleg de l'Exposició. Barcelona: Fundació La Caixa, 2006.
AADD. Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Catàleg de l'Exposició. Girona: COAC Demarcació de Girona, 2002. ISBN 9788488258472.
Aragó, Narcís-Jordi. Rafael Masó, ciutadà de Girona. Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament de Girona, 2006. ISBN 9788484960331.
Aragó, Narcís-Jordi (comp.). Rafael Masó i els noucentistes: epistolari: antología. Girona: Diputació de Girona, 2007 (Col·lecció Josep Pla; 18). ISBN 9788496747135.
Aragó, Narcís-Jordi; Gil i Tort, Rosa Maria. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. Edicions en català, castellà, anglès i francès. ISBN 9788496747135.
Falgàs Casanovas, Jordi. «L'arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista». A: Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. ISBN 9788496747135.
Marañón González, Rafael Carlos. Dibujo y pensamiento en la obra de Rafael Masó (en castellà). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica, 2002 [Consulta: 24 agost 2012].
Rams Riera, Emili. L'arquitecte Rafael Masó: el modernisme, el noucentisme i el poble d'Anglès. Anglès: Ajuntament d'Anglès, 2006.
Rovira Fors, Josep. Guia urbana, històrica i sentimental de Canet. Canet de Mar: Cannetum, 1983.
Tarrús Galter, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó: arquitecte noucentista. Girona: Brau : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona [etc.], 2007. ISBN 978-84-96842-03-8.
.jpg)
