|
Ravello
Ravello (napolità: Raviello, Reviello) és un poble i comune italià de la província de Salern, a la Campània. Està situat a la península de Sorrento, en un esplèndid emplaçament (315 m alt.) sobre la badia. És, juntament amb Positano i Amalfi, el desti turístic més important de la Costa Amalfitana (Costiera Amalfitana). La seva ubicació panoràmica el converteix en una destinació turística popular i el 1997 li va valer la classificació com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. HistòriaRavello es va fundar al segle V com a lloc de protecció contra les invasions bàrbares que van marcar la fi de l'Imperi Romà d'Occident. Al segle IX Ravello era una ciutat important de la República marítima d'Amalfi. Va ser un productor de llana dels seus voltants, que es tenyia a la ciutat, i una important potència comercial a la Mediterrània entre el 839 i el 1200. El 1086, a petició del comte italo-normand Roger Borsa, que desitjava crear un contrapès al poderós ducat d'Amalfi, el papa Víctor III va fer de Ravello la seu d'una diòcesi sotmesa a la Santa Seu, amb el territori separat de la de l’arxidiòcesi d’Amalfi. Al principi, els bisbes de Ravello provenien de famílies patricies de la ciutat, que mostraven el caràcter municipalitzat de l'església. Al segle XII, Ravello tenia uns 25.000 habitants i conserva diversos palaus de la noblesa mercantil, els Rufolo, d'Aflitto, Confalone i Della Marra. El 1137, després d'un primer atac fallit dos anys abans, el Ducat va ser destruït per la República de Pisa. Després d'això, es va produir un declivi econòmic i demogràfic i gran part de la seva població es va traslladar a Nàpols i els seus voltants, al Regne de Nàpols. El 1944, durant la Segona Guerra Mundial, el rei d'Itàlia va viure al Palazzo Priscopio de Ravello, mentre esperava tornar a Roma.[1] Llocs d'interès_-_BEIC_6328862.jpg) Conserva de l’antiga esplendor (s. XI-XIII) una gran riquesa monumental:[2]
CulturaLa ciutat ha estat històricament destinació per a artistes, músics i escriptors, inclosos Giovanni Boccaccio, Richard Wagner, Edvard Grieg, M.C. Escher,[7] Virginia Woolf, Greta Garbo, Gore Vidal, André Gide, Truman Capote, Tennessee Williams, Graham Greene, Jacqueline Kennedy, Leonard Bernstein i Sara Teasdale (que ho va esmentar a la seva dedicatòria preferent a Love Songs). Cada any, durant els mesos d’estiu, té lloc el "Festival Ravello". Va començar el 1953 en honor a Richard Wagner. La pel·lícula Beat the Devil de 1953, dirigida per John Huston i protagonitzada per Humphrey Bogart, Jennifer Jones i Gina Lollobrigida en el seu debut en anglès, es va rodar a Ravello.[8] Imatges
Referències
Enllaços externs
Information related to Ravello |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca)
