|
Riosa
Riosa és un conceyu i una parròquia del Principat d'Astúries. Està situat a la muntanya central asturiana. Limita al nord amb Morcín, a l'est amb Mieres, al sud amb Ḷḷena i Quirós i a l'oeste novament amb Quirós. La capital es La Vega, on hi ha l'accés a l'Angliru. GeografiaEl Concejo de Riosa està format per l'única parròquia de Santa María de Riosa, té un relleu molt accidentat, destacant a l'oest la Serra del Aramo amb els pics del Barriscal (1.734 metres), el Xistras (1.773 metres) i sobretot el Gamonal, situat a l'Angliru. El seu riu principal és el Llamo, també anomenat Riosa, que neix als pendents de l'Aramo d'on recull nombrosos corrents que baixen de les seves muntanyes. Segueix una orientació sud-nord i conflueix amb els rius Xuncar i Grandiella prop de La Vega. Segueix el seu curs en Morcín i desemboca al riu Cabal. Història (Economia minera)La mineria, tant de carbó com de coure pot considerar-se l'activitat més característica d'aquest concejo, tant històricament com en la nostra època. Mineria del CoureDescobrimentLes mines de coure i cobalt de Riosa, situades a la falda est de la Serra de l'Aramo es troben a una altitud d'entre 1.200 i 1.600 metres. S'anomenen també mines de Llamo, Rioseco o Texeo i són explotades des de temps prehistòrics, tal com testifiquen les troballes de restes humanes i utensilis allí realitzats. Aquests descobriments van ser realitzats en 1883 per l'enginyer belga, Alexandre Van Straalem Prehistòria i dominació Romana Van Straaleem va descobrir les mines casualment, i en ella s'han trobat 191 peces d'esquelets humans. Aquestes troballes estaven acompanyats de diversos utensilis fets en os, martells i varietat de restes d'animals. Dels estudis d'aquests esquelets, l'antropòleg Federico Oloriz, dedueix que eren homes joves d'entre vint i trenta-cinc anys, la seva altura mitjana era d'1,65 metres i la seva complexió prima, el que facilitava el seu pas per les estretes galeries. Els esquelets oposats en aquestes mines tenen la particularitat de presentar un color verd a causa del seu contacte amb l'òxid de coure. Es troben repartits per diversos museus com l'Arqueològic de Madrid i el Museu Arqueològic d'Oviedo, principalment. Totes aquestes restes han estat datats en els començaments de l'edat de bronze al voltant de 1500 anys aC. El mètode principal de treball emprat en el sistema miner antic del Aramo és el de l'arrencada al foc, consistent en el fort escalfament de la roca amb foc, per a després refredar-la bruscament amb aigua quan s'arribés a una determinada temperatura. Amb això es provocava la seva fragmentació, facilitant d'aquesta manera l'extracció del mineral amb tascons i altres eines, com els característics pics-palanca. També es té constància, per utensilis oposats i inscripcions existents en la zona, de l'explotació d'aquestes mines pels romans, per a això s'haurien valgut de mà d'obra esclava, com era habitual en l'època, en aquest tipus d'explotacions. Edat Contemporània  La cronologia de la seva explotació en temps recents seria la següent:
Mineria del CarbóLes explotacions mineres de Riosa es componen de quatre grups: Canales, Piedrafita, L'Esperança, Ablanedo. Les mines d'hulla de Riosa van ser reservades a l'Estat espanyol en la Llei de Mines de 6 de juliol de 1859, per al subministrament de carbó a la Fàbrica d'Armes de Trubia. Posteriorment i davant l'encariment del transport, van ser venudes a "Hulleras de Riosa", companyia que les va explotar durant quaranta-cinc anys. Posteriorment van ser gestionades per ENSIDESA i actualment ho són per HUNOSA (Pou de Montsacro). ReferènciesVegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riosa
Information related to Riosa |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
