Riu Cuango

Riu Cuango
Tipus	riu; curs d'aigua
Inici
Entitat territorial administrativa	Lunda Sul (Angola)
Final
Localització	riu Kasai
	3° 22′ 17″ S, 17° 21′ 29″ E / 3.3714°S,17.3581°E; B 3° 22′ 17″ S, 17° 21′ 29″ E / 3.3714°S,17.3581°E
Afluents	Cuale (en) , Kwilu (fr) , Wamba River (en)
Conca hidrogràfica	conca del Congo
Característiques
Dimensió	1.770 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	263.500 km²
Mesures
Cabal	2.700 m³/s

El Cuango o Kwango (en portuguès: rio Cuango) és un riu transfronterer d'Angola i la República Democràtica del Congo. És l'afluent més gran per l'esquerra del riu Kasai a la conca del riu Congo.^[1]^[2] Flueix a través de la població de Malanje a Angola. La conca del riu Kwango té grans reserves de diamants a la província de Lunda Norte.^[3]

Història

El Regne Rund, que va esdevenir l'Imperi lund, tenia un territori que anava des del riu Kwango fins al Laupala. Els seus governants es dedicaven al tràfic d'esclaus.^[4]

Els portuguesos van colonitzar la vall del riu Kwango i substituïren el Regne de Kasanje.^[5] El riu Kwango va quedar en mans dels portuguesos pel tractat signat a Lisboa el 25 de maig de 1891 i la Declaració de 24 de març de 1894.^[6]

La ciutat de Cuango, situada a la província de Lunda Nord es considera “el cor de la terra de diamants del nord-est d'Angola”. Aquesta ciutat va tenir un paper important en la guerra civil entre Uniao Nacional para a Independencia Total de Angola (UNITA) i les forces governamentals fins a la rendició d'UNITA el 30 de setembre de 1997 com a part del protocol de Lusaka.^[7]

Geografia

El riu Cuango neix als altiplans d'Alto Chicapa a la província d'Angola de Lunda Sul, i flueix fins a travessar la frontera amb la República Democràtica del Congo i s'uneix al riu Kasai prop de la població de Bandundo. Després s'aboca al riu Congo.^[7] Quan arriba a la zona de Lunda el riu forma una vall profunda.

Fa 1.100 km de llargada, dels quals 855 km són a Angola.^[1]^[2] La seva conca de drenatge és de 263.500 km². Els afluents per la dreta són els rius Wamba i Kwilu.^[8]

Navegació

El Cuango té un gran nombre de salts d'aigua i de ràpids.^[8] La navegació és possible principalment a les parts baixes del curs, és navegable uns 307 km des de la desembocadura als ràpids de Kingushi. Una navegació parcial també és possible cap a la meitat del seu curs entre Kingushi i les cascades de Franz Josef, durant una distància d'uns 300 km.^[8]

Cabal

El cabal mitjà anual a la part baixa del riu és de 2.700m3/s^[8]

Cultura

Les ètnies yaka, suku, mbala i pende habiten aquesta zona. Fan màscares decorades amb figuretes de patrons geomètrics.^[9]

Economia

Hi ha pesca,^[8] agricultura de subsistència. Històricament s'ha produït oli de palma i cautxú.^[10]^[11]

Actualment l'extracció de diamants a la zona de Chitamba-Lulo, de propietat estatal, n'és la principal activitat econòmica.^[12]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Cuango

↑ ^1,0 ^1,1 «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 «Kwango». The Free Dictionary by Farlex of The Great Soviet Encyclopedia. [Consulta: 24 gener 2011].
↑ «Kwango River Project». BRC Congo Development S.P.R.L.; Kwango Mining S.P.R.L.. [Consulta: 24 gener 2011].
↑ Bethwell A. Ogot. Africa from the sixteenth to the eighteenth century. UNESCO, juliol 1992, p. 580, 601, 605. ISBN 978-92-3-101711-7 [Consulta: 24 gener 2011].
↑ «Angola». History.com. Arxivat de l'original el 8 de març 2010. [Consulta: 25 gener 2011].
↑ Brownlie, Ian; Burns, Ian R. African boundaries: a legal and diplomatic encyclopaedia. C. Hurst, 1979, p. 492. ISBN 978-0-903983-87-7 [Consulta: 25 gener 2011].
↑ ^7,0 ^7,1 James, W. Martin; Broadhead, Susan Herlin. Historical dictionary of Angola. Scarecrow Press, 2004, p. 41–. ISBN 978-0-8108-4940-2 [Consulta: 25 gener 2011].
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 ^8,4 «Kwango». [Consulta: 24 gener 2011].
↑ «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].
↑ Fish, Bruce; Fish, Becky Durost. The Congo. Infobase Publishing, maig 2001, p. 14. ISBN 978-0-7910-6198-5 [Consulta: 25 gener 2011].
↑ Heintze, Beatrix. Angola on the move: transport routes, communications and history. Verlag Otto Lembeck, 2008, p. 85. ISBN 978-3-87476-553-4 [Consulta: 25 gener 2011].
↑ «De Beers, diamonds and Angola developing an understanding» p. 37–39. Dockstock – Documents for Special Business and Professionals. [Consulta: 24 gener 2011].

[Brit-1] 1,0 ^1,1 «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].

[Great-2] 2,0 ^2,1 «Kwango». The Free Dictionary by Farlex of The Great Soviet Encyclopedia. [Consulta: 24 gener 2011].

[Project-3] «Kwango River Project». BRC Congo Development S.P.R.L.; Kwango Mining S.P.R.L.. [Consulta: 24 gener 2011].

[Ogot1992-4] Bethwell A. Ogot. Africa from the sixteenth to the eighteenth century. UNESCO, juliol 1992, p. 580, 601, 605. ISBN 978-92-3-101711-7 [Consulta: 24 gener 2011].

[5] «Angola». History.com. Arxivat de l'original el 8 de març 2010. [Consulta: 25 gener 2011].

[BrownlieBurns1979-6] Brownlie, Ian; Burns, Ian R. African boundaries: a legal and diplomatic encyclopaedia. C. Hurst, 1979, p. 492. ISBN 978-0-903983-87-7 [Consulta: 25 gener 2011].

[JamesBroadhead2004-7] 7,0 ^7,1 James, W. Martin; Broadhead, Susan Herlin. Historical dictionary of Angola. Scarecrow Press, 2004, p. 41–. ISBN 978-0-8108-4940-2 [Consulta: 25 gener 2011].

[Free-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 ^8,4 «Kwango». [Consulta: 24 gener 2011].

[Kwango-9] «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].

[FishFish2001-10] Fish, Bruce; Fish, Becky Durost. The Congo. Infobase Publishing, maig 2001, p. 14. ISBN 978-0-7910-6198-5 [Consulta: 25 gener 2011].

[Heintze2008-11] Heintze, Beatrix. Angola on the move: transport routes, communications and history. Verlag Otto Lembeck, 2008, p. 85. ISBN 978-3-87476-553-4 [Consulta: 25 gener 2011].

[Dockstock-12] «De Beers, diamonds and Angola developing an understanding» p. 37–39. Dockstock – Documents for Special Business and Professionals. [Consulta: 24 gener 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]