Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols
Biografia
Naixement	1277 ; Santa Maria Capua Vetere (Itàlia)
Mort	20 gener 1343 (65/66 anys); Nàpols (Itàlia)
Sepultura	basílica de Santa Clara
Monarca
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Comte de Provença ; Rei de Nàpols
Família	Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
Cònjuge	Sança de Mallorca (1304, 1305 (Gregorià)–1343); Violant d'Aragó i de Sicília (1297, 1297 (Gregorià)–1302)
Fills	Carles de Calàbria; () Violant d'Aragó i de Sicília; Charles d'Artois; () ; Robert d'Anjou i Mallorca; () Sança de Mallorca
Pares	Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria
Germans	Maria de Nàpols; Elionor d'Anjou; Blanca de Nàpols; Margarida d'Anjou; Lluís de Nàpols; Pere de Nàpols; Carles Martell d'Anjou; Ramon Berenguer de Nàpols; Joan I de Gravina; Felip I de Tàrent

Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (Santa Maria Capua Vetere, 1278 - Nàpols, 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Orígens familiars

Fill quart del rei Carles II de Nàpols i la reina Maria d'Hongria, succeí al seu pare al tron de Nàpols el 1309. Era germà petit del rei d'Hongria Carles Martell.

Ascens al tron

El 1309 fou nomenat hereu del seu pare al tron de Nàpols i comptà amb la benedicció del papa Climent V. El seu nebot Carles I Robert d'Hongria, fill de Carles Martell i primogènit de Carles II de Nàpols, no reclamà la corona napolitana gràcies al fet de ser escollit hereu del regne hongarès a la mort del seu pare.

Cap del partit papal dels güelfs, no fou capaç d'evitar el trencament el 1330 amb el Papa Joan XXII. Notable protector de les arts i dels seus estudis, fou amic personal de Boccaccio i Petrarca.

Núpcies i descendents

El 1297 es casà a Roma amb Violant d'Aragó, filla de Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni en va néixer:

l'infant Carles de Calàbria (1298-1328), nomenat duc de Calàbria i, per tant, hereu del regne.
l'infant Lluís de Nàpols (1301-1310)

A la mort de Violant l'any 1302, Robert I es tornà a casar el 21 de juny de 1304 a Cotlliure (el Rosselló) amb Sança de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni en nasqueren diversos fills^[1]^[2] que moriren joves, després de l'any 1340:^[a]^[3]^[4]

Robert
Joan^[b]

La successió del regne recaigué en la seva neta Joana I de Nàpols a causa de la mort prematura del pare d'aquesta, Carles, duc de Calàbria, el 1328.

Notes

↑ Sabem, per un document d'aquest any, que Robert i Sança tenien varis fills, segons es diu: "domino rege Roberto, domina regina consorte sua et liberis eorum"
↑ Se'l menciona com a testimoni en un document de l'11 de setembre de 1333,^[5] junt amb l'infant Ferran de Mallorca (que seria un cosí seu). Joan tindria poc més de tres anys

Referències

↑ Frühwirth, Franz Andreas. Acta capitulorum generalium Ordinis Praedicatorum, 1898, p. 265.
↑ «Foundation for Medieval Genealogy» (en anglès). Charles Cawley. [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ de Saint-Marthe, Scévole. Histoire généalogique de la maison de France (en francès), 1619, p. 1129.
↑ Bouche, Honoré. La Chorographie ou Description de Provence et l'histoire chronologique du même pays. Tome premier (en francès), 1736, p. 359.
↑ Chevalier, Ulysse. Regeste dauphinois, ou Répertoire chronologique et analytique des documents imprimés et manuscrits relatifs à l'histoire du Dauphiné ... Tome 5 (Ann. 1330-1342), 1921, p. 186.

Vegeu també

Llista de comtes de Provença.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert I de Nàpols

Precedit per:
Carles II d'Anjou

Rei de Nàpols
Comte de Provença
1309-1343

Succeït per:
Joana I de Nàpols

[3] Sabem, per un document d'aquest any, que Robert i Sança tenien varis fills, segons es diu: "domino rege Roberto, domina regina consorte sua et liberis eorum"

[7] Se'l menciona com a testimoni en un document de l'11 de setembre de 1333,^[5] junt amb l'infant Ferran de Mallorca (que seria un cosí seu). Joan tindria poc més de tres anys

[1] Frühwirth, Franz Andreas. Acta capitulorum generalium Ordinis Praedicatorum, 1898, p. 265.

[2] «Foundation for Medieval Genealogy» (en anglès). Charles Cawley. [Consulta: 20 desembre 2022].

[4] Saint-Marthe, Scévole. Histoire généalogique de la maison de France (en francès), 1619, p. 1129.

[5] Bouche, Honoré. La Chorographie ou Description de Provence et l'histoire chronologique du même pays. Tome premier (en francès), 1736, p. 359.

[6] Chevalier, Ulysse. Regeste dauphinois, ou Répertoire chronologique et analytique des documents imprimés et manuscrits relatifs à l'histoire du Dauphiné ... Tome 5 (Ann. 1330-1342), 1921, p. 186.

[1]

[2]

[a]

[3]

[4]

[b]

[5]