|
Romancero gitano
Romancero gitano és una obra poètica de Federico Garcia Lorca, que va ser publicada el 1928. Els temes principals en són: la nit, la mort, l'amor, el cel i la lluna i, com diu el seu nom, la vida i els valors del poble gitano com a metàfora de llibertat que viu al marge de la societat i és perseguit per l'autoritat. Demostra una voluntat d'enaltir la poesia popular allunyant-se del costumisme i folklore. És una obra de gran lirisme que segueix la tradició dels "romances". Presenta una gran síntesi entre la poesia popular i la culta, i transcorre entre dos motius centrals, Andalusia i els gitanos, tractats de manera metafòrica i mítica. L'obra reflecteix les penes d'un poble perseguit que viu al marge de la societat i que es veu maltractat pels representants de l'autoritat, i per la seva lluita contra aquesta autoritat repressiva. El llibre té molta sensualitat i moltes metàfores que marquen la història. Anàlisi
Contingut i estructuraLorca estilitza el món gitano, allunyat del costumisme i el tipisme folklòric. Es pot dividir el Romancero en dues sèries, deixant en un costat les tres dels arcàngels que simbolitzen Còrdova, Granada i Sevilla. La primera sèrie és més lírica, amb la presència dominant de les dones, la segona és més èpica i hi predominen els homes. El gitano, per les seves creences i codi, xoca amb dues realitats; l'amor i "els altres" que envaeixen els seus drets o prestigi, gent de la seva pròpia ètnia o la societat que els margina i oprimeix, el braç armat de la qual és la guàrdia civil, i sol desembocar en sang i mort. L'amor, el dret personal, les creences, porten a la mort o a la ferida moral de difícil curació. Un romance destacable és el de la guàrdia civil, que no és representada amb gaire simpatia i que pren en l'obra un paper antagònic. EstilLorca pretén fondre el llenguatge narratiu amb el líric, sense que cap d'aquests perdi qualitat. Recull així la tradició del romancer: històries que comencen in medias res i tenen un final inacabat, descripcions, narrador i diàlegs en estil directe entre els personatges. A vegades, aquest diàleg s'amplia al narrador. Es tracta d'una història d'amor i sang, un ambient líric que ho embolica tot i dos personatges que dialoguen en un esbós del drama. Format per petits versos, guanya molta importància i és un dels més coneguts de Lorca. Els personatgesCaracteritzats per ser gitanos; Lorca hi manté les seves ideologies i trets. El tractament dels homes i dones de l'obra és molt tradicional, condicionat per l'època en què se situen.
Simbolisme de l'obraRomancero gitano conté gran quantitat de símbols (emfasitzi's la diferència entre símbol i metàfora, també molt recurrent en Lorca). Els principals, juntament amb el seu significat, són:
Poemes
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||
