Rufino Tamayo (1899-1991)[2] fou un pintor i grafistamexicà i un dels primers artistes llatinoamericans que, juntament, amb els representants del conegut "grup dels tres" (Rivera, Siqueiros i Orozco), va aconseguir un relleu i una difusió autènticament internacionals.[3][4]
Estil
Home de poques paraules en la seua vida quotidiana (considerava que el pintor ha de manifestar-se amb els seus pinzells i que l'única raó d'una obra és la pròpia obra), en la producció de Tamayo sorprèn l'exquisida disposició dels signes que al costat de les superfícies que comparteixen es disputen de vegades la tela. Hi ha en el volum de la seua matèria (lentament forjada en capes superposades de color, de mica en mica elaborades) un colorit peculiar i sumptuós, el qual és fruit d'estudiades i brillants juxtaposicions. El poderós fluir dels seus orígens ètnics, la força mestissa que encoratja l'art mexicà, amara la seua paleta amb totes les qualitats i intensitat dels blaus nocturns, la pal·lidesa dels malves, l'impacte violent dels porpra, un espectre de taronges, rosats, verds, colors de les més primigènies civilitzacions que es concreten en símbols irònics o indesxifrables, fascinants per al profà, com els antics i inaccessibles jeroglífics dels temples, com un ritual insòlit i colpidor. El treball de Rufino Tamayo es caracteritza per la seua voluntat d'integrar plàsticament, en les seues obres, l'herència precolombina autòctona, l'experimentació i les innovadores tendències plàstiques que revolucionaven els ambients artístics europeus al començament de segle. Aquesta activitat sincrètica, aquesta atenció als moviments i teories artístiques de l'altre costat de l'Atlàntic el distingeixen, precisament, del nucli fonamental dels "muralistes", la preocupació central dels quals era mantindre una absoluta independència estètica pel que fa als paràmetres europeus i beure només en les fonts d'una pretesa herència pictòrica precolombina i indigenista.[3] I és que, des del punt de vista teòric, Tamayo no va subscriure el radical compromís polític que recolzava les produccions dels muralistes esmentats i va prestar més atenció a les qualitats pictòriques. És a dir, encara que per la monumentalitat del seu treball i les dimensions i funció de les seues obres podria incorporar-se al moviment muralista mexicà, en divergeix, però, per la seua independència dels plantejaments ideològics i revolucionaris, i per una voluntat estètica que desenvolupa el tema indígena amb un estil més formal i abstracte.[3]
En els seus inicis pintà obres de petites dimensions i després va evolucionar cap a un cromatisme més brillant i amb una temàtica social.[5] Tot amb tot, la part més significativa de la seua obra correspon a la seua pintura de cavallet, la qual no va abandonar fins poc abans de la seua mort. La seua obra com a muralista (ciclòpia i feta en el més pur "mexicanisme") culmina en el mural El dia i la nit: realitzat el 1954 per al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic, simbolitza la lluita entre el dia (serp emplomallada) i la nit (jaguar).[3]
"Si pogués expressar amb una sola paraula què és el que distingeix Tamayo d'altres pintors del nostre temps, diria, sense un moment de vacil·lació: el Sol. Perquè el Sol està a totes les seues imatges, el puguem veure o no; la nit mateixa per a Tamayo no és més que el Sol carbonitzat.".[6]
»
Llegat
Tamayo fou un artista sempre a la recerca de noves tècniques i així, juntament, amb Lea Remba va crear un nou tipus de tècnica gràfica anomenada mixografia, la qual és una impressió sobre paper a la qual se li afegeix profunditat i textura. Una de les seues mixografies més famoses és Dos personatges atacats per gossos (1983).[7] A més, el seu interès per l'art precolombí es va fer palès quan va inaugurar el 1974, a la ciutat d'Oaxaca de Juárez, el Museu d'Art Prehispànic Rufino Tamayo,[8] amb 1.300 peces arqueològiques col·leccionades, catalogades i donades per l'artista.[3][9]
20 d'abril del 1960: Fifty Modern Paintings and Sculpture Especially Donated for the Benefit of the 30th Anniversary Fund of The Museum of Modern Art (MOMA)
23 de juny - 4 d'octubre del 1953: Summer Exhibition: New Acquisitions; Recent American Prints, 1947–1953; Katherine S. Dreier Bequest; Kuniyoshi and Spencer; Expressionism in Germany; Varieties of Realism (MOMA)
↑ Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 785.
↑Gowing, Sir Lawrence (ed.), 1995. A Biographical Dictionary of Artists. Checkmark Books. ISBN 9780816032525.[1]
Carrillo Azpeitia, Rafael, 1992. Pintura mural de México: La época prehispánica, el virreinato y los grandes artistas de nuestro siglo. Panorama. ISBN 9789683803153. [2]